Suite Calbó

Dibuixant de la cort de Viena a la Galeria Imperial d’Art de Belvedere

(Hofdessinateur bei der kaiserlichen und königlichen Bildergalerie im Belvedere)



Uns quants mesos abans que el pintor Calbó morís a Maó el 12 d’abril de 1817, l'escriptor i historiador Joan Ramis i Ramis, que tenia pensat incloure'n el llinatge en el seu Varones ilustres de Menorca,  hi va voler mantenir una entrevista. Quan li va demanar pels seus títols i per l’any que els va obtenir, la resposta que va rebre va ser aquesta: “L’any 1774 vaig ser pensionat per Sa Majestat Imperial Maria Teresa d’Àustria i l’any 1779, elegit dissenyador de la Galeria Imperial”. Es pot considerar que el nomenament del dia 19 d’octubre de 1779 com a dibuixant de la cort de Viena a la Galeria Imperial d’Art de Belvedere era el regal anticipat del seu vint-i-setè aniversari.

Pasqual Josep Bonaventura Calbó i Caldés havia nascut a Maó a les 11 de la nit del 24 d’octubre de 1752. Era el petit de quatre germans. La família, menorquina per part d’àvia materna i dedicada al comerç marítim, vivia al carrer de s’Arravaleta. Pasqual, a qui van posar el mateix nom del pare, capità de vaixell mercant, era el petit dels quatre fills d’Anna Maria Caldés i Orfila. 

Els primers aprenentatges artístics, el jove Calbó els va adquirir al taller del pintor florentí Giuseppe Chiesa Baratti, vicecònsol del gran ducat de la Toscana a Menorca. Als disset anys es va embarcar cap a Gènova per començar una llarga etapa de formació: quatre anys a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia, de 1770 a 1774, i quatre més a l’Acadèmia de França a Roma. El darrer dia d’octubre de 1778 va partir cap a Viena i, quan feia un any que hi era, el cap de la Tresoreria Superior de la Cort, el comte Orsini von Rosenberg, el va contractar en nom de l’emperadriu amb un sou anual de 700 florins.

Calbó va començar a treballar a la Galeria Imperial d’Art de Belvedere a partir de novembre de 1779. Sorprenentment, però, i aquesta és una de les grans incògnites de la seva vida, només hi faria feina fins al mes de març de 1780, és a dir únicament cinc mesos, després dels quals va decidir partir de tornada cap a Maó. Darrere la seva renúncia, s’hi acumulava un immens bagatge d’experiències vitals, de formació i professionals que abastava una llarga dècada viscuda intensament fora de l’illa.