Anton Rafael Mengs (Bohèmia, 1728 - Roma, 1779)




Mengs, Autoretrat 1773
Aquella primavera de 1770 en què Calbó arribava i feia estada a Gènova, es va donar la coincidència que Anton Rafael Mengs, el primer pintor de cambra del rei d’Espanya, també hi era de pas durant el seu viatge de tornada cap a Roma. Després de nou anys d’haver treballat com a pintor de la cort, Mengs havia hagut d’abandonar Madrid a conseqüència d’una greu malaltia. Un cop iniciat el viatge, una altra recaiguda l’havia obligat a passar l’hivern a Mònaco a fi de recuperar-se. A la primavera havia reprès el viatge fins a Gènova, on va visitar l’Acadèmia de Belles Arts de Ligúria. De l’escola de pintura d’aquesta acadèmia n’era director el pare de Carlo Giuseppe Ratti, el deixeble que l’acompanyava. Però abans de partir de la cort, Carles III d’Espanya havia aprofitat per fer un últim encàrrec al pintor.

Amb l’avinentesa que de camí cap a Roma havia de passar també per Florència, li havia encomanat que s’hi aturés i hi retratés la família dels Grans Ducs de la Toscana. Feia cinc anys que eren Grans Ducs de la Toscana Leopold d’Àustria i Maria Lluïsa de Borbó. Leopold era fill dels emperadors Maria Teresa i Francesc I. La seva esposa Maria Lluïsa era filla de Carles III i Maria Amàlia de Saxònia. Mengs, que havia entrat en contacte amb la família reial espanyola feia una vintena d’anys, al final del regnat dels monarques a Nàpols, ja havia retratat Maria Lluïsa a Madrid quan la infanta s’acabava de prometre amb l’arxiduc. L’emperador Francesc I, que havia hagut de cedir els seus dominis de la Lorena a canvi de la corona imperial i del Gran Ducat de la Toscana, va morir tot just quinze dies després de la boda i Leopold n’havia heretat el títol. Josep II, el primogènit dels emperadors, també havia esdevingut aleshores corregent de l’Imperi juntament amb la seva mare. El nou emperador, però, era vidu, no havia tingut descendència masculina i la seva filla de set anys, fruit del seu primer matrimoni amb Isabel de Parma, va morir aquell mateix 1770. Els fills de Leopold i Maria Lluïsa, Francesc i Ferran, de dos i un any d’edat, es perfilaven per tant com a prínceps hereus de l’Imperi i del Gran Ducat de la Toscana respectivament, raó de prou pes perquè l’avi, Carles III, hagués volgut aprofitar el pas del pintor per Florència perquè hi retratés els membres de la família ducal. 

Mengs 1770: Leopold d'Àustria, Gran Duc de la Toscana
Mengs va tenir molt poc temps per enllestir els esbossos dels retrats perquè els ducs tenien previst emprendre un llarg viatge amb destinació final a Viena deu dies després de la seva arribada. Abans de partir però, Leopold i Maria Lluïsa van prendre la decisió d’apadrinar, tot i que encara no era nat, el setzè fill del pintor. A pesar de la seva delicada salut i que molts dels seus fills no havien arribat a superar els primers mesos de vida, Mengs els engendrava gairebé anualment des de feia vint anys. L’anterior havia nascut a Madrid i havia tingut els prínceps d’Astúries, Carles i Maria Lluïsa de Parma, com a padrins de fonts. Els retrats de la família de Pietro Leopoldo, com l’anomenaven els toscans, entre ells Chiesa, van poder ser exposats a la planta baixa del palau Pitti a finals de setembre, el dia de Sant Miquel. Mengs, que aleshores ja era membre d’honor de les acadèmies de Belles Arts de San Luca de Roma i de San Fernando de Madrid, va ingressar a l’Accademia del Disegno de Florència durant aquella estada a la ciutat ducal. També va ser llavors que va rebre la notícia que l’havien fet membre de l’Accademia Ligustica.

El company de viatge de Mengs, el seu deixeble Carlo Giuseppe Ratti, s’havia establert a Gènova tot seguint el pare quan es va fundar l’Acadèmia i solament feia un parell d’anys que havia aparegut la segona edició de les biografies que havia escrit sobre multitud d’artistes genovesos i forasters que, com ell, havien desenvolupat la seva tasca artística a la ciutat. Tampoc no feia gaire que s’acabaven de publicar les seves Istruzione di quanto può vedersi di più bello in Genova in pittura scultura et architettura, una guia de consulta i estudi per a qualsevol viatger interessat en qüestions d’art o per a qualsevol aprenent d’artista que en aquells moments es trobés a la ciutat i volgués visitar-la.