Aleshores tot just
acabava de finalitzar la Guerra de Successió d’Àustria i l’emperadriu Maria
Teresa es disposava a seguir la proposta d’un dels seus ministres, el comte
Wenzel Anton Kaunitz, de firmar el tractat d’aliança amb França. De fet, la
nova proposta de política exterior d’acostar les dinasties dels Habsburg i dels
Borbons amb vistes a la signatura del futur tractat d’aliança no només es va
començar a fer realitat en el terreny diplomàtic, sinó que també va tenir
repercussions cada vegada més importants en el món cultural. Va ser precisament
en aquest àmbit, i més concretament en aplicació d’una nova política musical i
teatral als espais escènics de la ciutat de Viena, que el comte Durazzo va
arribar a exercir un paper de primer ordre després de ser-hi nomenat director
general dels espectacles de la cort.
A fi d’aplanar el
camí per a les futures negociacions diplomàtiques amb França, l’Emperadriu va enviar
d’ambaixador d’Àustria a París el ministre que havia llençat la proposta. Mesos
abans de partir, el mateix comte Kaunitz havia escrit ja una memòria sobre les
empreses d’espectacles de Viena en la qual tractava de la necessitat de superar
la desfasada realitat teatral que imperava des de feia anys a la ciutat i
suggeria dirigir la mirada cap a França.
En tornar de París
havent assolit importants èxits polítics, Kaunitz va ser ascendit a
canceller d’Estat i cap de la diplomàcia de l’Imperi i des del seu nou càrrec
va poder potenciar en el sentit cultural la creació i el desenvolupament a
Viena d’un nou tipus de teatre, d’ascendència clarament francesa. D’aquesta
manera, els nous aires en la programació d’obres als teatres de la cort, fins
aleshores dominada gairebé exclusivament pel melodrama italià, no van ser de
resultes d’un canvi de gustos per part del públic assistent, sinó que més aviat
van ser conseqüència d’una política cultural dirigida a l’educació d’una nova
sensibilitat musical i literària que, a poc a poc però calant bé, aconseguís
despertar simpaties per la França il·lustrada. Al marge de respondre a
l’afiliació estètica i cultural filofrancesa del nou canceller d’Estat, els
canvis en la direcció dels espectacles van ser alhora, doncs, motivats per la nova
situació política internacional i per la consegüent necessitat de fer adeptes
entre els membres de l’aristocràcia vienesa dominant, entre els membres d’una
classe que, tradicionalment contrària a l’Estat francès, es negava gairebé en
bloc a iniciar-hi contactes diplomàtics de tan alt nivell. Kaunitz va saber
aprofitar el fet que la societat que s’ocupava de la direcció dels teatres de
Viena havia acabat de fer fallida per crear una nova comissió que fos capaç de
desenvolupar la reforma de política cultural que plantejava.
 |
| Martin van Meytens, Durazzo i Ernestina. 1760s |
Giacomo Durazzo va exercir el càrrec durant nou anys i va tenir com a gran col·laborador
el compositor Chirstoph Willibald von Gluck. El 1764 se’n va anar de Viena
degut a greus desavinences amb Metastasio, però gaudint encara de la confiança
del príncep Kaunitz, va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Venècia, on continuava la seva
tasca d’empresari operístic i teatral.
No se sap exactament a partir
de quin moment Calbó va rebre la protecció a Venècia de l’ambaixador. Però podria
ser que el jove de disset anys dugués ja des de Menorca -o bé des de Gènova-
una carta de recomanació per presentar-li.
