Maó, 1770: La decisió d'estudiar a Itàlia


Les relacions de Pasqual Calbó amb la cort de Viena, tot i que la seva estada a la capital de l’Imperi fos només d’uns setze mesos, es remuntaven de forma directa a l’època veneciana. La família, assessorada pel mestre Chiesa, testimoni des de feia uns quants anys de l’evolució de les excel·lents capacitats intel·lectuals del jove i de les seves grans dots en el traçat del dibuix i en el maneig de la pintura, va prendre la decisió d’enviar-lo a estudiar a Itàlia, que continuava essent el destí indiscutible i somniat de qualsevol aprenent d’artista. Aquesta era una professió amb futur a l’illa. 

Des que a principis de segle Menorca era cobdiciada per les potències europees occidentals com a punt estratègic, polític i militar, esdevenint primer britànica pel Tractat d’Utrecht, després francesa durant la Guerra dels Set Anys i finalment novament britànica pel Tractat de París, al port de Maó s’havia anat desenvolupant una intensa activitat comercial i a la ciutat havia sorgit una nova classe social, la burgesia mercantil. Els nourics, molts d’ells amb antecedents en el món del corsarisme i amb patent de cors, i d’altres vinguts de fora i instal·lats a l’illa gràcies a les noves polítiques colonials d’immigració, necessitaven naus més modernes per poder comerciar, es feien construir nous palaus, es proveïen d’obres d’art i es feien retratar. L’antiga Universitat General, l’església i la noblesa de Ciutadella deixaven de ser els únics promotors de projectes arquitectònics o d’enginyeria i els exclusius clients de peces d’art. Des de la nova capital, els polítics anglesos i francesos havien començat a fer reforçar les defenses militars de l’illa, el castell de Sant Felip, el fort de Marlborough, el castell de Sant Antoni, les torres, les talaies.... Havien fet projectar i projectaven pobles sencers, Saint Louis i Georgetown. Feien construir esglésies, hospitals, drassanes, sistemes d’emmagatzement d’aigua. Feien traçar camins, ponts i carrers. A Maó hi creixien els ravals. Les Universitats encarregaven retrats dels successius monarques i governadors; les esglésies quadres, retaules i pintures murals. Aquesta nova i innovadora societat, que se superposava al substrat menorquí feudal de l’Antic Règim, de senyors seculars i eclesiàstics, d’amos, pagesos i menestrals, necessitava ara més que mai arquitectes, enginyers, pintors, artistes,... La gran quantitat d’encàrrecs que rebia el mestre del seu fill il·lustrava clarament als ulls de la família Calbó la frenètica activitat professional que es desenvolupava tant en el terreny de la construcció com en el món artístic.