Les relacions de Pasqual Calbó amb la cort de Viena,
tot i que la seva estada a la capital de l’Imperi fos només d’uns setze
mesos, es remuntaven de forma directa a l’època veneciana. La família,
assessorada pel mestre Chiesa, testimoni des de feia uns quants anys de
l’evolució de les excel·lents capacitats intel·lectuals del jove i de
les seves grans dots en el traçat del dibuix i en el maneig de la
pintura, va prendre la decisió d’enviar-lo a estudiar a Itàlia, que
continuava essent el destí indiscutible i somniat de qualsevol aprenent
d’artista. Aquesta era una professió amb futur a l’illa.
Des
que a principis de segle Menorca era cobdiciada per les potències
europees occidentals com a punt estratègic, polític i militar,
esdevenint primer britànica pel Tractat d’Utrecht, després francesa
durant la Guerra dels Set Anys i finalment novament britànica pel
Tractat de París, al port de Maó s’havia anat desenvolupant una intensa
activitat comercial i a la ciutat havia sorgit una nova classe social,
la burgesia mercantil. Els nourics, molts d’ells amb antecedents en el
món del corsarisme i amb patent de cors, i d’altres vinguts de fora i
instal·lats a l’illa gràcies a les noves polítiques colonials
d’immigració, necessitaven naus més modernes per poder comerciar, es
feien construir nous palaus, es proveïen d’obres d’art i es feien
retratar. L’antiga Universitat General, l’església i la noblesa de
Ciutadella deixaven de ser els únics promotors de projectes
arquitectònics o d’enginyeria i els exclusius clients de peces d’art.
Des de la nova capital, els polítics anglesos i francesos havien
començat a fer reforçar les defenses militars de l’illa, el castell de
Sant Felip, el fort de Marlborough, el castell de Sant Antoni, les
torres, les talaies.... Havien fet projectar i projectaven pobles
sencers, Saint Louis i Georgetown. Feien construir esglésies, hospitals,
drassanes, sistemes d’emmagatzement d’aigua. Feien traçar camins, ponts
i carrers. A Maó hi creixien els ravals. Les Universitats encarregaven
retrats dels successius monarques i governadors; les esglésies quadres,
retaules i pintures murals. Aquesta nova i innovadora societat, que se
superposava al substrat menorquí feudal de l’Antic Règim, de senyors
seculars i eclesiàstics, d’amos, pagesos i menestrals, necessitava ara
més que mai arquitectes, enginyers, pintors, artistes,... La gran
quantitat d’encàrrecs que rebia el mestre del seu fill il·lustrava
clarament als ulls de la família Calbó la frenètica activitat
professional que es desenvolupava tant en el terreny de la construcció
com en el món artístic.
