.jpg) |
| Martin Ferdinand Quadal, Sala de nus de l'Acadèmia (Aktsaal der Akademie) 1787 |
Una de les fites
artísticoculturals més importants del príncep Kaunitz va ser la seva
contribució a la creació el 1772 de l’Acadèmia Imperial de Belles Arts de Viena
(Kaiserliche und Königliche Akademie der vereinigten bildenden Künste). L’Acadèmia
era en realitat l’hereva de l’escola creada el 1692 seguint el model de
l’Accademia di San Luca de Roma i de l’Academie Royale de París. Ara però es
reunia en una sola institució la formació d’artistes en diferents disciplines:
pintura, escultura, arquitectura i gravats. La nova estructura suposava
l’agrupació de tots els centres d’ensenyança artística. Per tant va comportar
entre d’altres la incorporació de l’Acadèmia de Gravadors, que havia estat
fundada a partir dels estatuts redactats per Kaunitz i era presidida pel seu
fill Joseph.
A la nova escola el
Príncep va fer valer també la seva influència i capacitat organitzadora en
qüestions artístiques, pedagògiques i administratives. Al marge de redactar
estatuts i informes, i així com feia per al cos d’artistes de la cort, va
proposar o recolzar el nomenament de directors, secretaris i professors. A
instàncies seves es va aconseguir que els membres de l’Acadèmia fossin lliurats
del pagament de certs impostos. Es va ocupar que els nous artistes no fossin
obligats a inscriure’s en un determinat gremi. Facilitava passaports perquè els
alumnes poguessin viatjar i dibuixar paisatges sense aixecar sospita
d’espionatge. Va intercedir perquè s’obrís als estudiants la col·lecció
imperial de pintura. Per mediació seva l’Emperadriu va fer donació d’un gran
nombre d’obres d’art perquè servissin de materials didàctics de l’escola. Es
preocupava del funcionament del sistema educatiu i del desenvolupament de les
classes fins al punt de suggerir que es tingués més cura a l’hora d’omplir les
actes i corregir els treballs. Per acceptar-ne l’ingrés a l’escola, els nous
estudiants eren obligats a lliurar proves del seu art. A l’hora d’atorgar
ajudes econòmiques als alumnes amb talent, el seu decret de patronatge exigia
dels professors el deure de presentar-li una mostra del treball dels aspirants
perquè pogués avaluar personalment si les gratificacions proposades eren
justificades. Kaunitz, a més de voler conèixer les capacitats dels aprenents
d’artista, procurava mantenir-hi un mecenatge directe i personal.
Els objectius pedagògics de l’Acadèmia, avinents
amb els nous principis de la Il·lustració, posaven esment en el desenvolupament
de les capacitats menestrals dels artistes. Més que no pas genis individuals,
es pretenia crear un cos ampli d’artesans que contribuïssin a la prosperitat de
l’Estat imperial. El pla d’estudis artístics, formulat per Anton von Maron,
donava importància al fet que els alumnes s’instruïssin en el dibuix i en la
pintura, que es dediquessin a l’estudi de l’anatomia, la geometria i la
perspectiva i, sobretot, que prenguessin com a models l’art antic i els autors
del Renaixement italià. Es recomanava així mateix el lliurament de premis per
incentivar els joves amb talent i es remarcava la conveniència de pagar-los una
pensió perquè poguessin estudiar a Itàlia.
En un
principi és molt temptador llançar la hipòtesi que la beca de 600 florins
anuals atorgada a Pasqual Calbó per estudiar a Roma s’emmarqués dins la
política de promoció artística de l’Acadèmia de Belles Arts. Ara bé, això no va
ocórrer d’aquesta manera. El que si més no és segur és que el príncep Kaunitz
en persona, tal i com acostumava a fer amb els pensionats de l’Imperi, va voler
dirigir la seva formació artística des de Viena. A partir del mig centenar de
cartes i documents coneguts que fan referència a l’època europea de Calbó, es
pot fer un seguiment prou exhaustiu de les particularitats del mecenatge del
Príncep durant el seu període romà.
[*L'Acadèmia de Belles Arts de Viena va ser traslladada al carrer de Santa Anna (Annagasse) el 1786, avui en dia es troba a la plaça de Schiller (Schillerplatz), darrere la Secessió: www.akademiegalerie.at]
