La Batalla de Menorca, 20 de maig de 1756



Jean-Baptiste Martin le Jeune; Presa del Port de Maó, 20 de maig de 1756

La firma del Tractat de Versalles entre Àustria i França va provocar tot d’una el primer pols de forces navals entre els països enemics de la nova constel·lació política internacional. Aquestes immediates repercussions bèl·liques, de les quals Kaunitz sens dubte n’estava informat, van tenir lloc sobre el terreny als dominis britànics de la Mediterrània occidental. Únicament quinze dies després que s’hagués signat el tractat d’aliança, les tropes franceses del mariscal duc de Richelieu i l’almirall La Gallisonière van desembarcar, provinents de Toló, a la catòlica Ciutadella, van assaltar el castell de Sant Felip del port de Maó i van conquerir l’illa de Menorca, colònia britànica des de feia gairebé mig segle.    

La pèrdua de la batalla de Menorca el 20 de maig de 1756 va ser considerada un gran desastre nacional a la Gran Bretanya, no tant sols pel seu valor estratègic, econòmic i militar –que també-, sinó més aviat pel seu valor polític.  La desfeta suposava en l’àmbit europeu la primera derrota naval britànica en contra d’un enemic amb qui hom no només es disputava els dominis colonials a la resta del món, des del Canadà fins a l’Índia, sinó enfront d’un contrincant que hom creia que planejava a més la invasió.  L’excusa francesa? La defensa dels drets al tron dels Estuard davant de la regnant dinastia alemanya dels Hannover.   

L'execució de John Byng, 14 de març de 1757. Museu Marítim Nacional Britànic

L’almirall John byng, a qui al capdavant d’una esquadra d’antuvi malmesa s’havia comissionat d'acudir des de Gibraltar a la defensa de la guarnició britànica assetjada pels francesos al castell de Sant Felip, va ser jutjat per un tribunal militar, condemnat a mort i afusellat a bord al port de Portsmouth deu mesos després de la derrota.  En referència a l’execució de Byng per la pèrdua de la batalla de Menorca, Voltaire va  escriure el següent en la seva novel·la Candide: »Dans ce pays-ci, il est bon de tuer de temps en temps un amiral pour encourager les autres».

A França, la victòria va ser celebrada amb grans festes i banquets i una extraordinària producció literària, encapçalada per un poema també de Voltaire dedicat al duc de Richelieu. Tres mesos després de la presa de Menorca pels francesos va esclatar la Guerra dels Set Anys.  Començava així el que de fet es considera la veritable primera guerra mundial, durant la qual l’illa va restar sota domini francès.