 |
| Anton von Maron, Maria Teresa 1772 |
Durant la conversa que va mantenir amb Calbó a Maó poc abans que morís, Ramis li
va demanar també si havia fet alguna pintura que hagués merescut algun
premi i, després de respondre-li que no, que no s’havia exposat a cap
concurs, el pintor va afegir que els títols “els vaig obtenir
en vista de mos dissenys i l’any 1774 vaig ser honrat d’una medalla i
d’una capsa de la mencionada Majestat Imperial Maria Teresa en
gratificació de dos dissenyets”.
Cap al final de l’època veneciana, el príncep Kaunitz va fer una tramesa d’obres d’art a l’emperadriu Maria Teresa i hi va adjuntar una carta. A la lletra Kaunitz deia a l’Emperadriu que li enviava una mostra de la genialitat artística d’un jove de vint-i-un anys, de qui ja li havia parlat anteriorment. El Príncep hi valorava l’obra de Calbó en tant que palesava les seves dots com a dibuixant, capaç de perfilar contorns i precisar detalls amb una finor i seguretat tals que el seu art en el dibuix era idoni per fer gravats d’obres preexistents. Aquesta mostra, que potser constava de dos dibuixos, segurament havia estat tramesa a Viena per Durazzo, ja fos perquè l’ambaixador en va prendre personalment la iniciativa o bé perquè Kaunitz li havia encomanat la remissió d’obres d’artistes novells amb alguna determinada finalitat.
A la carta el Príncep parlava també d’una altra obra, però sense esmentar-ne ara l’autoria. Aquesta segona obra era dedicada personalment a l’Emperadriu i havia estat tramesa a Kaunitz per l’ambaixador de França, qui de motu propi havia aprofitat per afegir-li un petit marc. L’ambaixador de França era segurament el cardenal Bernis, que anteriorment havia estat l’enviat diplomàtic a Venècia, però que aleshores exercia des de feia uns mesos el càrrec a Roma. Si bé Bernis coneixeria Calbó a la ciutat pontifícia, no hi ha indicis suficients per concloure que aquesta altra obra fos també de l’estudiant menorquí. En qualsevol cas però -i com a gratificació pels seus dos “dissenyets”-, Calbó no només va rebre una medalla d’or amb l’efígie de l’Emperadriu dins una capseta del mateix metall, sinó que a més li va ser concedida una beca de 600 florins per continuar els seus estudis a Roma.
