Domenico Corvi

CORVI (1775): Autoritratto.
Firenze: Galleria degli Ufici
El fet que el pintor neoclàssic Anton Raphael Mengs hagués estat cridat per Carles III d’Espanya per treballar per segona vegada a la cort de Madrid i que, per tant, fos impossible que fes de mestre de Calbó va representar una contrarietat per al propòsits formatius del príncep Kaunitz. Això no obstant, aquesta circumstància va estalviar a l’aprenent d’artista menorquí haver-se de sotmetre a l’excessiu rigor del mestratge de Mengs, que opinava que el càstig era el millor incentiu de la disciplina i el talent. Tant el propi Anton Mengs com la seva germana ja havien considerat el seu pare, Ismael Mengs, la persona més severa que ningú mai no hagués conegut, el qual els havia apallissat per fer-los esdevenir artistes. 

El 20 de juliol l’agent Francesco Brunati va enviar una carta al príncep Kaunitz informant-li que, en absència de Mengs, Calbó rebria el mestratge del pintor de Viterbo Domenico Corvi, vero filosofo pittore, gran maestro, profondo in teorica e in pratica, eccelente per il disegno e l’unico, a giudizio universale, per instruire e formare dei grandi allievi. El mateix Corvi ja havia donat a Calbó les primeres instruccions i li havia recomanat d’imparare breve l’anatomia per il disegno e la geometria per la prospettiva.

MENGS (1774): Autoritratto
Pintor de cinquanta-tres anys que vivia a Roma des dels tretze, Dominco Corvi era un dels artistes més reconeguts de l’escena romana juntament amb Mengs i Batoni. Durant els darrers quaranta anys, Corvi havia estat treballant per a l’Església i l’aristocràcia. Havia estat comissionat durant quatre dècades per cardenals i per les famílies romanes més influents de la noblesa, a fi d’executar els seus projectes setcentistes tot pintant teles i frescos en esglésies: Santa Caterina di Siena, San Marcello al Corso, Santa Margherita Colonna, Santa Maria Maggiore, i també en vil·les i palaus: Barberini, Doria Pamphilj, Borghese.

En una altra missiva, del 10 d’agost, dirigida a Kaunitz, Brunati considerava que Domenico Corvi era la millor alternativa davant l’absència de Mengs, però afegia que, si es podia retreure alguna mancança al pintor, seria el fet de non essere troppo felice nel colorito. Brunati proposava que Calbó perfeccionés primer el dibuix al taller de Corvi i que aprengués, després, la vivezza del colorito tot copiant i fent un estudi diligent de les pintures de Rafael, Guido Reni, Correggio, Tiziano, Van Dyck, Rubens, Poussin i, sobretot, de les obres de Mengs, així com insistia el Príncep. Un cop destre en les tècniques del dibuix rebudes de Corvi, Brunati proposava que Calbó aprengués després a barrejar els colors a l’escola de pintura de Pompeo Batoni. En una altra carta del mateix Calbó al canceller d’Estat príncep Kaunitz tres dies més tard, l’estudiant afirmava que dos eren els estudis als quals s’aplicava diàriament: la matina il nudo e il giorno le statue entiche dell’Accademia di Francia. 

BATONI (1773 - 1787): Auroritratto
A banda de dirigir els estudis dels seus deixebles, entre ells Calbó, Domenico Corvi seguia treballant en els seus encàrrecs per a la vil·la Borghese de Roma. Aquell mateix any era comissionat per pintar tot un cicle de grans teles per a l’abadia suïssa de Soleta. Aquesta feina el va mantenir ocupat durant els quatre anys de pensionat de Calbó a Roma. 

El 31 d’agost, com es torna a desprendre d’una altra carta a Kaunitz en referència a l’estudiant menorquí, Brunati li informa que Calbó continua ad applicarsi al disegno sopra l’antico i que el mestre el creu ja capacitat per potere cominciare a disegnare la pittura di Rafaello e di Michelangelo nel Vaticano. A fi que pogués dibuixar les pintures dels grans mestres, l’agent Brunati ja li n'havia procurat a Calbó la llicència, concretament per part de monsenyor Giovanni Archinto, majordom dels palaus vaticans. 

Domenico Corvi (Viterbo, 1721 - Roma, 1803)