L'Acadèmia de França a Roma


Jacques Louis David, Antiochus et Stratonice 1778
Un cop complides les primeres instruccions del príncep Kaunitz referents al condicionament d’una cambra per al nou pensionat, la seva acomodació en una de les múltiples estances buides del palau de Florència a Roma, on també hi vivien el tutor i dos estudiants més, l’un de pintura i l’altre d’arquitectura, una vegada acceptat, tot i les reticències inicials de Kaunitz, Domenico Corvi com a mestre de dibuix en absència de Mengs, apartant per tant Calbó així del cercle de deixebles del pintor vienès Anton von Maron, un cop solucionat tot això aleshores encara apareixia en l'intercanvi epistolar entre Kaunitz i l’agent imperial Brunati la qüestió oberta sobre l’elecció d’una acadèmia de belles arts a Roma on Calbó pogués prosseguir els estudis iniciats a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia.

Giovanni Battista Piranesi (1720 - 1778), Accademia di Francia
Des d’un principi el príncep Kaunitz havia manifestat la seva intenció de fer inscriure l’estudiant a l’Acadèmia del Capitoli, que havia estat fundada pel papa Benet XIV i de la qual, a més, Mengs havia estat professor. Brunati, però, veia més factible que el nou alumne ingressés a l’Acadèmia de França a Roma, entre d’altres coses perquè ja s’havien fet les primeres passes en aquest sentit. Al corrent de la imminent arribada de Calbó el cardenal de Bernis havia intercedit ja davant el director de l’Acadèmia de França perquè hi fos admès com a alumne.


François-Joachim de Pierre, cardenal de Bernis, que també s’havia instal·lat a Roma feia pocs mesos després de rebre l’encàrrec d’ocupar-se dels afers exteriors de la monarquia francesa –dels nous monarques Lluís XVI i Maria Antonieta- davant la Santa Seu, havia estat a principi dels anys cinquanta ambaixador francès a la República de Venècia, on havia conegut Giacomo Casanova, a qui havia contractat d’espia en temps de la seva fugida de la presó dels Ploms -dei Piombi- del palau de dux de Venècia.  Bernis era un vell conegut de la marquesa de Pompadour i, juntament amb l'ambaixador austríac Starhemberg, l'enviat del canceller d'Estat Kaunitz, havien menat les negociacions que van comportar el gir de les aliances europees i la firma definitiva del tractat de Versalles, el qual provocaria la Guerra dels Set Anys encetada amb la invasió francesa de Menorca.  L’antic ministre d’Estat, conseller del Rei i secretari d’Estat per als Afers Estrangers, cardenal des de feia cinc anys, Bernis era ara a Roma, hi feia d’ambaixador i es preocupava al mateix temps per intercedir davant l’Acadèmia de França, fundada pel ministre d’Estat francès Jean-Baptiste Colbert feia més d’un segle, en favor de Pasqual Calbó.  

Joseph-Siffred Duplessis, Joseph Marie Vien
El príncep Kaunitz, però, preferia l’academia del Capitoli a la de França. Un dels defectes que veia Kaunitz en aquesta acadèmia eren precisament el gustos estètics del seu director, Charles Joseph Natoire. A pesar d’això, el tutor de Calbó, influenciat pel cardenal de Bernis i pel pintor Domenico Corvi, va insistir davant Kaunitz tot adduint que a l’Acadèmia de França les reproduccions de les estàtues no eren de guix, sinó de pedra, estaven millor il·luminades i hom fins i tot les podia fer girar segons la perspectiva que se’n volgués prendre en dibuixar-les. A més, argument que va contribuir a convèncer el Príncep, aquesta escola, ubicada al palau Mancini del Corso, era molt més a prop del palau de Florència on residien que l’Acadèmia del Capitoli. 

Kaunitz va acceptar, però no sense recordar que se seguissin les seves instruccions concretes quant als estudis de Calbó, és a dir que fos instruït sobretot en el dibuix de models nus i d’escultures antigues i que prengués lliçons d’art antic, d’anatomia, geometria i perspectiva. Així doncs, Calbó va acabar assistint diàriament a l’Acadèmia de França, on va obeir les recomanacions del Príncep de no deixar-se corregir pel director.

Tal vegada només va ser una mera coincidència que el 1775 l’Acadèmia de França canviés de director. En tot cas els recels de Kaunitz en relació a aquesta escola degueren desaparèixer en ser nomenat per a aquest càrrec el pintor neoclàssic Joseph Marie Vien. El nou director havia viatjat a Roma acompanyat d’un nou deixeble, dos anys més gran que Calbó, el qual acabaria esdevenint l’artista neoclàssic francès per excel·lència, Jacques Louis David.


Jacques Louis David, Acadèmia 1780