 |
Jacques Louis David, Antiochus et Stratonice 1778
|
|
Un cop complides les primeres
instruccions del príncep Kaunitz referents al condicionament d’una cambra per
al nou pensionat, la seva acomodació en una de les múltiples estances buides del
palau de Florència a Roma, on també hi vivien el tutor i dos estudiants més,
l’un de pintura i l’altre d’arquitectura, una vegada acceptat, tot i les
reticències inicials de Kaunitz, Domenico Corvi com a mestre de dibuix en
absència de Mengs, apartant per tant Calbó així del cercle de deixebles del
pintor vienès Anton von Maron, un cop solucionat tot això aleshores encara
apareixia en l'intercanvi epistolar entre Kaunitz i l’agent imperial Brunati la
qüestió oberta sobre l’elecció d’una acadèmia de belles arts a Roma on Calbó pogués
prosseguir els estudis iniciats a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia.
 |
| Giovanni Battista Piranesi (1720 - 1778), Accademia di Francia |
Des d’un principi el príncep Kaunitz havia manifestat la seva
intenció de fer inscriure l’estudiant a l’Acadèmia del Capitoli, que havia
estat fundada pel papa Benet XIV i de la qual, a més, Mengs havia estat
professor. Brunati, però, veia més factible que el nou alumne ingressés a
l’Acadèmia de França a Roma, entre d’altres coses perquè ja s’havien fet les
primeres passes en aquest sentit. Al corrent de la imminent arribada de Calbó
el cardenal de Bernis havia intercedit ja davant
el director de l’Acadèmia de França perquè hi fos admès com a alumne.
François-Joachim de Pierre, cardenal de Bernis, que també s’havia instal·lat a
Roma feia pocs mesos després de rebre l’encàrrec d’ocupar-se dels afers
exteriors de la monarquia francesa –dels nous monarques Lluís XVI i Maria
Antonieta- davant la Santa Seu, havia estat a principi dels anys cinquanta ambaixador francès a
la República de Venècia, on havia conegut Giacomo Casanova, a qui havia contractat
d’espia en temps de la seva fugida de la presó dels Ploms -dei Piombi-
del palau de dux de Venècia. Bernis era un
vell conegut de la marquesa de Pompadour i, juntament amb l'ambaixador austríac Starhemberg, l'enviat del canceller d'Estat Kaunitz, havien menat les negociacions que van comportar el gir de les aliances europees i la firma definitiva del tractat de Versalles, el qual provocaria
la Guerra dels Set Anys encetada amb la invasió francesa de Menorca. L’antic ministre d’Estat, conseller del Rei i
secretari d’Estat per als Afers Estrangers, cardenal des de feia cinc anys,
Bernis era ara a Roma, hi feia d’ambaixador i es preocupava al mateix temps per intercedir davant
l’Acadèmia de França, fundada pel ministre d’Estat francès Jean-Baptiste
Colbert feia més d’un segle, en favor de Pasqual Calbó.
 |
| Joseph-Siffred Duplessis, Joseph Marie Vien |
El príncep Kaunitz, però, preferia l’academia del
Capitoli a la de França. Un dels defectes que veia Kaunitz
en aquesta acadèmia eren precisament el gustos estètics del seu director,
Charles Joseph Natoire. A pesar d’això, el tutor de Calbó, influenciat pel
cardenal de Bernis i pel pintor Domenico Corvi, va insistir davant Kaunitz tot adduint que a
l’Acadèmia de França les reproduccions de les estàtues no eren de guix, sinó de
pedra, estaven millor il·luminades i hom fins i tot les podia fer girar segons
la perspectiva que se’n volgués prendre en dibuixar-les. A més, argument que va
contribuir a convèncer el Príncep, aquesta escola, ubicada al palau Mancini del
Corso, era molt més a prop del palau de Florència on residien que l’Acadèmia
del Capitoli.
Kaunitz va acceptar, però no sense recordar que se
seguissin les seves instruccions concretes quant als estudis de Calbó, és a dir
que fos instruït sobretot en el dibuix de models nus i d’escultures antigues i
que prengués lliçons d’art antic, d’anatomia, geometria i perspectiva. Així
doncs, Calbó va acabar assistint diàriament a l’Acadèmia de França, on va obeir les
recomanacions del Príncep de no deixar-se corregir pel director.
Tal vegada només va ser una mera coincidència que el
1775 l’Acadèmia de França canviés de director. En tot
cas els recels de Kaunitz en relació a aquesta escola degueren desaparèixer en
ser nomenat per a aquest càrrec el pintor neoclàssic Joseph Marie Vien. El nou
director havia viatjat a Roma acompanyat d’un nou deixeble, dos anys més gran
que Calbó, el qual acabaria esdevenint l’artista neoclàssic francès per
excel·lència, Jacques Louis David.
 |
| Jacques Louis David, Acadèmia 1780 |
