L'Església de Sant Eusebi



Giuseppe Vasi, Església de Sant Eusebi 1753

Mengs, Glòria de Sant Eusebi 1757
A finals d’abril de 1777 el príncep Kaunitz va respondre la lletra de Calbó de principis d’any en què el pensionat li demanava que, un cop enllestides i enviades a Viena les reproduccions de les pintures del Domenichino i de Guido Reni,  li encomanés una altra feina que li permetés donar noves proves de la seva aplicació i del seu agraïment. 

Un cop fets els encàrrecs dels dibuixos dels frescos de l’Al·legoria de la Història de la Cambra dels Papirs del Vaticà i del Parnàs de la galeria noble de la vil·la Albani,  en la seva carta el Príncep li encarregava, ara personalment, que dibuixés una tercera obra de Mengs realitzada a Roma.  Es tractava del dibuix d’un altre fresc, la Glòria de Sant Eusebi, que l’artista havia pintat a la nau principal de l’església romana de l’Esquilí dedicada a aquest sant patró, de fet aquest era en el temps el primer dels tres frescos i, per tant, la primera obra a incorporar també l’estètica neoclàssica preconitzada pel seu amic Johann Joachim Winckelmann, que aleshores treballava a Roma.

L’església de Sant Eusebi era a una mica més de mitja hora del palau de Florència on vivia el pensionat. Calbó va treballar en la còpia, que com les altres dues havia de ser un dibuix acolorit en paper i de la mateixa mida, durant el mesos d’estiu d’aquell any.  Es deia que l’àngel dona a l’esquerra del sant havia estat la idealització d’una enamorada del pintor.  

Mengs, Autoretrat 1778/79

Segons informava l’agent Brunati al Príncep, el dibuix era enllestit el mes de novembre.  Abans de trametre’l a Viena, però, el tutor va voler donar una sorpresa a Calbó donant-li l’oportunitat de mostrar ell mateix la seva còpia a l’autor de l’original.  Anton Rafael Mengs, que havia tornat definitivament a Roma esgotat de la seva darrera estada a Madrid i temorós d’un altre fred hivern en aquella ciutat, va lloar a Calbó la feina, que li recordava la seva de feia vint anys, i va agrair l’atenció i l’admiració que, a través seu, li dedicava el príncep Kaunitz. El mes d'abril següent, l’estudiant menorquí es devia assabentar de la mort sobtada de la dona de Mengs.  El pintor no s’hi sobreposaria i moriria el juny de 1779 com a conseqüència d’una greu malaltia als cinquanta-un anys.