El comte de Falkenstein



Martin van Meytens, Coronació de Josep II.  Església de Sant Bartomeu, Frankfurt 1764

El mes d’abril de la seva catorzena primavera Johann Wolfgang von Goethe va viure a Frankfurt, la seva ciutat nadiua, l’acte de coronació del primogènit dels emperadors com a rei del Sacre Imperi Romà de Nació Alemanya.  Poc més d’un any més tard, Josep es convertia en el futur nou emperador en morir el seu pare.  Francesc I va morir a Innsbruck, on solament tretze dies abans havien tingut lloc les noces de l’arxiduc Leopold, el seu secundogènit, i l’infanta Maria Lluïsa de Borbó, filla de Carles III d’Espanya.  Leopold i Maria Lluïsa esdevenien al seu torn Gran Ducs de la Toscana. 

Feia molt poc temps que Josep II havia sofert la pèrdua d'altres dos éssers estimats: la seva primera dona i llur única filla.  Isabel de Parma, de qui l’aleshores príncep hereu s’havia enamorat perdudament, havia contret la verola durant el sisè mes del seu segon embaràs i va morir vuit dies després d’haver donat a llum un infant mort.  El tràgic succés, que s’havia esdevingut només uns quatre mesos abans de la seva coronació com a rei, l’havia sotmès en una gran i profunda desolació. 

El monarca va ser incapaç de poder estimar la seva segona esposa, Maria Josefa de Baviera, amb qui la seva mare, l’emperadriu Maria Teresa, havia insistit perquè es casés quan encara no havia fet dos anys de la mort d’Isabel.  Aquest segon matrimoni, que va tenir lloc poc abans de ser entronitzat emperador, també va ser breu: Maria Josefa va morir dos anys després de casats, i també de verola.  L’últim cop mortal en el si de la seva família va ser finalment la mort, a principis de 1770, de la seva única filla com a conseqüència d’una greu infecció pulmonar.  L’emperador, vidu, va renunciar a tornar-se a casar i, per tant, a tenir descendència en la línia successòria al tron.

Els viatges van ser a partir de llavors un dels antídots per combatre tant de sofriment. Gairebé un terç del temps dels seus vint-i-cinc anys de regència Josep II el va fer fora de la a cort de Viena.  Com era habitual entre els viatgers que feien el gran tour, el sobirà també viatjava d’incògnit, a fi de reduir els costos de representació i gaudir de més llibertat de moviments.  L’emperador s’amagava llavors sota el nom de comte de Falckenstein.  Les possessions del petit comtat de Falkelstein al Palatinat les havia heredat del pare. 

Josep II planificava els seus viatges amb minuciositat: els dos al Banat, els viatges a Bohèmia, Transsilvània, Galítsia...  Per a la seva estada a Roma amb el seu germà Leopold durant el viatge a Itàlia de 1769, l’agent imperial Brunati, el tutor de Calbó, havia preparat aquell detallat informe sobre la situació econòmica i social dels Estats de l’Església, els pontificats i els pontífexs.  L’emperador va arribar fins a Nàpols a fi de visitar la seva germana gran, l’arxiduquessa Maria Carolina, casada amb Ferran IV, tercer fill de Carles III d’Espanya.       

Anton von Maron, Josep II.  1775
Mentre Calbó resseguia la seva formació a Roma i hi realitzava els encàrrecs del canceller d’Estat príncep Kaunitz, Josep II va visitar per primera vegada París i Versalles.  Feia temps que l’emperador, amb inquietuds il·lustrades, desitjava descobrir la capital i conèixer-hi filòsofs, escriptors i científics: Voltaire, Jean Jacques Rousseau, el comte de Buffon...  Però la inquietud de sa mare l’emperadriu Maria Teresa, que havia estat diligentment informada pel comte Mercy-Argenteau, l’ambaixador d’Àustria a París, de les disbauxes, les diversions desenfrenades i els jocs de la reina de França, havia fet accelerar la visita de son germà. 

L’il·lustre viatger va arribar a Versalles el 19 d’abril de 1777 i es va allotjar en un petit i modest alberg, la qual cosa va contribuir encara més a fer aixecar la curiositat i l’admiració de la cort.  Després que la germana petita acabés confessant les seves dificultats conjugals, el germà gran va escriure unes Reflexions en què l’instava a redreçar la seva actitud irresponsable com a reina de França i davant del rei, a qui va acabar aconsellant de sotmetre’s a la petita operació de fimosi.  Finalment el matrimoni es va consumar el 18 d’agost i el primer infant, una filla, va néixer al mes de desembre de l’any següent.  Calbó s’assabentaria de la notícia, tan anhelada per la cort, al cap de poc temps d’arribar a Viena.