 |
| Martin van Meytens, Coronació de Josep II. Església de Sant Bartomeu, Frankfurt 1764 |
El mes d’abril de la seva catorzena primavera Johann Wolfgang von Goethe va viure a Frankfurt, la seva ciutat nadiua, l’acte de coronació del primogènit dels emperadors com a rei del Sacre Imperi Romà de Nació Alemanya. Poc més d’un any més tard, Josep es convertia en el futur nou emperador en morir el seu pare. Francesc I va morir a Innsbruck, on solament tretze dies abans havien tingut lloc les noces de l’arxiduc Leopold, el seu secundogènit, i l’infanta Maria Lluïsa de Borbó, filla de Carles III d’Espanya. Leopold i Maria Lluïsa esdevenien al seu torn Gran Ducs de la Toscana.
Feia molt poc
temps que Josep II havia sofert la pèrdua d'altres dos éssers estimats: la
seva primera dona i llur única filla.
Isabel de Parma, de qui l’aleshores príncep hereu s’havia enamorat
perdudament, havia contret la verola durant el sisè mes del seu segon embaràs i
va morir vuit dies després d’haver donat a llum un infant mort. El tràgic succés, que s’havia esdevingut només
uns quatre mesos abans de la seva coronació com a rei, l’havia sotmès en una
gran i profunda desolació.
El monarca va
ser incapaç de poder estimar la seva segona esposa, Maria Josefa de Baviera,
amb qui la seva mare, l’emperadriu Maria Teresa, havia insistit perquè es casés
quan encara no havia fet dos anys de la mort d’Isabel. Aquest segon matrimoni, que va tenir lloc poc
abans de ser entronitzat emperador, també va ser breu: Maria Josefa va morir
dos anys després de casats, i també de verola.
L’últim cop mortal en el si de la seva família va ser finalment la mort,
a principis de 1770, de la seva única filla com a conseqüència d’una greu infecció
pulmonar. L’emperador, vidu, va
renunciar a tornar-se a casar i, per tant, a tenir descendència en la línia
successòria al tron.
Els viatges
van ser a partir de llavors un dels antídots per combatre tant de
sofriment. Gairebé un terç del temps dels
seus vint-i-cinc anys de regència Josep II el va fer fora de la a cort de
Viena. Com era habitual entre els
viatgers que feien el gran tour, el sobirà també viatjava d’incògnit, a fi de
reduir els costos de representació i gaudir de més llibertat de moviments. L’emperador s’amagava llavors sota el nom de
comte de Falckenstein. Les
possessions del petit comtat de
Falkelstein al Palatinat les havia heredat del pare.
Josep II planificava
els seus viatges amb minuciositat: els dos al Banat, els viatges a Bohèmia,
Transsilvània, Galítsia... Per a la seva
estada a Roma amb el seu germà Leopold durant el viatge a Itàlia de 1769,
l’agent imperial Brunati, el tutor de Calbó, havia preparat aquell detallat
informe sobre la situació econòmica i social dels Estats de l’Església, els
pontificats i els pontífexs. L’emperador
va arribar fins a Nàpols a fi de visitar la seva germana gran, l’arxiduquessa
Maria Carolina, casada amb Ferran IV, tercer fill de Carles III d’Espanya.
 |
| Anton von Maron, Josep II. 1775 |
L’il·lustre
viatger va arribar a Versalles el 19 d’abril de 1777 i es va allotjar en un petit
i modest alberg, la qual cosa va contribuir encara més a fer aixecar la curiositat i l’admiració de la
cort. Després que la germana petita
acabés confessant les seves dificultats conjugals, el germà gran va escriure
unes Reflexions en què l’instava a redreçar la seva actitud
irresponsable com a reina de França i davant del rei, a qui va acabar
aconsellant de sotmetre’s a la petita operació de fimosi. Finalment el matrimoni es va consumar el 18
d’agost i el primer infant, una filla, va néixer al mes de desembre de l’any
següent. Calbó s’assabentaria de la
notícia, tan anhelada per la cort, al cap de poc temps d’arribar a Viena.
