De cabdal importància per als projectes de renovació de l’òpera seria
italiana impulsats per Giacomo Durazzo a Viena va ser l’arribada el mes
de febrer del poeta Ranieri de’ Calzabigi, qui, sis anys més vell que
el vicecònsol i pintor Giuseppe Chiesa, era també de Liorna.
Després
dels seus inicis com a llibretista operístic a Nàpols, l’última llarga
dècada, Calzabigi l’havia viscuda a París, on per bé que va tenir cura
de l’edició del primer volum de les obres completes de Pietro
Metastasio, que entre d’altres incloïa la versió de Le Cinesi
musicada feia set anys per Gluck, el literat s’havia decantat tanmateix
cap als nous corrents estètics i musicals il·lustrats, arribant-ne a
ser, juntament amb els reconeguts filòsofs francesos, un dels màxims
teòrics.
Però com molts d’altres personatges de
l’època, Calzabigi tampoc no vivia ni molt menys exclusivament de la
seva vocació literària i musical, sinó més aviat i en el seu cas concret
de la seva activitat en el món dels negocis. El poeta liornès tenia fama de ser alhora un eminent autor de tractats econòmics. Havia
estat de fet en aplicació dels seus coneixements en aquest camp que
feia tres anys havia aconseguit convèncer la marquesa de Pompadour, la
favorita de Lluís XV de França, perquè fes ús de la seva influència i
intercedís davant del rei a fi que es fundés la loteria de París,
empresa estatal en què també va col·laborar el famós aventurer venecià
Giacomo Casanova, qui poc temps després va ser nomenat al seu torn agent
financer del govern francès.
Casanova havia visitat Viena l’any anterior a la representació de Le Cinesi a Schloßhof, havia
conegut Metastasio a través del llibretista Migliavacca i havia
assistit a la boda del comte Durazzo amb Ernestine, la filla del comte
Weissenwolf. Feia pocs mesos que per aquelles
dates el canceller d’Estat Kaunitz havia finalitzat la seva missió
diplomàtica a París, ciutat en la qual també havia tingut tractes
decisius amb madame de Pompadour per a la firma del tractat d’aliança amb França. De
fet va ser precisament Kaunitz qui ara acabava de recomanar Calzabigi
perquè se’l nomenés conseller secret de la Cambra de Comptes dels
Països Baixos a Viena i qui el va posar en contacte amb Durazzo i el seu
incipient cercle de reformistes.
