La reforma de l'òpera sèria italiana
Burgtheater, 3 de gener de 1761
 |
| Louis-Michel van Loo, Isabel de Parma 1758 |
La incorporació de la néta de Lluís XV de França a la
monarquia imperial de la casa d’Àustria va comportar l’arribada d’aires
musicals nous als teatres de la cort de Viena i, sobretot, al Burgtheater. Aquestes noves tendències s’adeien de totes
totes amb els projectes de reforma de l’òpera seria italiana concebuts
per Giacomo Durazzo, els quals difícilment haurien pogut reeixir sense que
s’hagués donat l’avinentesa, ja que en fer-se enfora de les rutinàries
pràctiques metastasianes haurien topat en altres circumstàncies amb l’actitud
hostil del poeta de la cort.
Aprofitant
l’enllaç matrimonial entre Josep d’Àustria i Isabel de Borbó, el responsable dels
espectacles va poder expressar per damunt de qualsevol sospita d’intriga
cortesana i en deferència a la princesa el seu desig de convidar a Viena qui de
feia un parell d’anys era mestre de capella de la cort il·lustrada de
Parma. Les notes musicals del compositor
italià Tommaso Traetta no solament eren la millor manera d’introduir a la
societat cortesana imperial la jove Isabel, qui per força se n’havia de sentir
orgullosa i alhora afalagada, sinó també la forma més hàbil d’acostar a través
de la ciutat ducal la nova filosofia musical d’origen francès al públic
aristocràtic vienès.
Tant Jean Jacques
Rousseau com Denis Diderot havien lloat l’última tragédie lyrique del
músic Jean Baptiste Lully i del llibretista Philippe Quinault, composta a
finals del segle anterior, considerada llur obra mestra i ininterrompudament
representada des d’aleshores als teatres parisencs. Armide, efectivament, va ser la
tragèdia lírica francesa triada per Durazzo perquè fos musicada de nou per
Traetta. Durazzo mateix l’havia traduïda
del francès a l’italià abans de fer-la versificar al llibretista Migliavacca
durant els tres mesos anteriors de l’estrena al Burgtheater per celebrar-hi
l’any nou i la nova vida de la princesa.
La festa teatral Armida va ser la primera de les dues òperes amb
què es va comissionar el compositor de la cort ducal de Parma perquè les
representés a Viena, la primera també de les obres que van fer època en
emmarcar-se en el projecte de renovació teatral promogut per l’intendent dels
espectacles.
