El Palau Kaunitz de Mariahilfe

Bellotto (1759-60): Palau Kaunitz de Mariahilfe.
Detall. Budapest: Museu de Belles Arts

Al marge d’ocupar-se de l’embelliment del parc de Schönbrunn, el Príncep Kaunitz es va dedicar així mateix a la millora del seu palau preferit, que era situat defora de les murades de Viena, al raval de Mariahilf, al costat del Wienfluss –el Riu de Viena-, a mig camí entre el Hofburg i Schönbrunn.

El palau també havia estat construït a partir probablement dels plànols de Joann Bernhard Fischer von Erlach. Kaunitz, que l’havia adquirit feia més de vint anys i l’havia sotmès a una profunda primera transformació a partir dels plànols de l’arquitecte alsacià Jean Baptist Kleber, li va voler fer donar el seu aspecte definitiu el 1777. L’any que Calbó va arribar a Viena s’havia acabat de remodelar la façana oest i d’afegir una ala a cadascun dels dos laterals de l’edifici. Només hi faltava acabar d’enllestir els jardins amb el pavelló. 

Al palau de Mariahilfe hi tenien lloc les recepcions matinals de membres de la reialesa, la noblesa, l’església, la cancelleria, la diplomàcia i el món artístic i cultural. Era aquí on el príncep celebrava les festes i es feien les representacions teatrals i les audicions musicals. Al marge de la capella, el teatre o la biblioteca –que comptava amb uns vint mil volumns-, era sobretot a les estances d’aquest palau on Kaunitz havia anat creant al llarg dels anys la seva eclèctica però valuosa i mundialment famosa col·lecció d’art, la qual va arribar a aplegar no solament més de sis-cents olis sinó també un gran nombre de dibuixos i milers de gravats. Hi eren representats els mestres més importants dels tres darrers segles: els pintors del Renaixement italià Leonardo da Vinci, Rafael, Tizià i Caravaggio, els artistes també italians del XVII Guido Reni i Luca Giordano, els pintors espanyols i holandesos dels segles XVI i XVII Velázquez, Ribera, Murillo, Breughel, Rembrandt, Rubens i van Dyck, els alemanys Durer i Cranach i els pintors llavors contemporanis Batoni, Bellotto, Casanova, Mengs i Goya*.

El príncep degué rebre Calbó a de Mariahilfe i, si bé no se sap on va fer allotjar-lo durant el primer any a Viena, l’artista com a mínim va treballar alguna temporada al palau. Kaunitz el devia voler tenir al seu servei perquè col·laborés en el trasllat de part de les obres d’art a les dues ales noves i en l’execució de les pintures de les parets i els sostres. Potser devia ser també en part per això que li havia fet pagar els estudis artístics neoclàssics i li havia fet copiar els frescos del deixeble de Winckelmann a Roma.

Bellotto (1759-60): Palau Kaunitz de Mariahilfe.
Detall. Budapest: Museu de Belles Arts

* La col·lecció de pintura constitueix avui en dia una part essencial del Museu de Belles Arts de Budapest.