Els jardins de Schönbrunn

Bernardo Bellotto; Vista del palau de Schönbrunn des dels jardins, 1759/60. 
Kunsthistorisches Museum Wien

Des de principis dels anys setanta i mentre Pasqual Calbó estudiava a Venècia i a Roma, desplaçats cada cop més de les decisions de govern per part de Josep II, tant l’Emperadriu com el Príncep s’havien anat dedicant cada vegada amb més intensitat no només al foment d’institucions artístiques i culturals, sinó també al condicionament dels seus palaus. Assessorats per Winckelmann, Kaunitz i Maria Teresa van fer dissenyar en estil neoclàssic als artistes de la cort els elements arquitectònics i escultòrics que havien de decorar els jardins de Schönbrunn.

El palau, erigit a partir dels plànols de Johann Bernhard Fischer von Erlach i pensat com a residència d’estiu dels emperadors, Maria Teresa l’havia volgut rehabilitar a principis del seu regnat perquè esdevingués la seva residència oficial. La projecció de la decoració del jardí, la van dur majoritàriament a terme l’arquitecte Johann Ferdinand Hetzendorf von Hohenberg i l’escultor Johann Christian Wilhelm Beyer. 

Quan Pasqual Calbó va arribar a Viena la tardor de 1778 amb vint-i-sis anys acabats de fer, eren ja construïdes la ruïna romana i la cascada de l’obelisc, i l’escultura de la nimfa Egèria presidia també la font que dóna nom al palau. Mentre Calbó hi va viure, encara s'estaven posant els vidres a la part central de la Gloriette i es començaven les obres de la font de Neptú. Aleshores també es van col·locar, disposades per tot el parc, les quaranta-quatre noves estàtues de marbre. L’emperadriu Maria Teresa va poder veure el seu jardí acabat el 1780 pocs mesos abans de morir.