Kaiserliche und königliche Bildergalerie im Belvedere
El nou dibuixant de la cort va començar a treballar a la Galeria Imperial a
partir del mes de novembre de 1779. Atenent l’esperit de la Il·lustració,
reprenent el camí encetat per la seva mare i el seu més estret i fidel col·laborador
i com a llegat pòstum de Winckelmann, Josep II havia ordenat el trasllat a
Belvedere de gran part de la col·lecció imperial d’art amb la finalitat que hi
pogués ser exposada al públic. Fins llavors la pinacoteca es trobava a les
cavallerisses del Hofburg, però a més d’haver-se fet petites, no es
corresponien en absolut amb els nous temps. Ni tan sols no n’existia encara un
inventari. El primer magatzem de la
col·lecció imperial de pintura de Belvedere havia estat, tres anys abans, l’Orangerie.
Kaunitz i Maria Teresa havien estat assessorats en audiència privada sobre
la manera com s’havia de disposar una galeria d’art a partir dels principis més
avançats de la nova ciència museística, que Winckelmann havia formulat i que
tant fervorosament proclamava i defensava. L’historiador de l’Art Christian von
Mechel, el seu amic suís, deixeble i col·laborador, havia estat designat com la
persona idònia per a dirigir, sota aquests nous postulats, la tasca. A més de
catalogar les obres, planificar-ne el trasllat i portar-lo a terme, se n’havia
de planificar la distribució en els palaus i per últim exposar-les
definitivament a les diverses sales. Per primera vegada a la Història s’hi
respectava la procedència geogràfica dels mestres i l’adscripció a les diverses
escoles estètiques i als diferents períodes. A Mechel i Calbó, se’ls associava
en la mateixa empresa després que haguessin estat cridats el 1778 per Kaunitz.
La pinacoteca, que a més dels de Viena es nodria també de béns artístics
provinents de Praga, Innsbruck, Brussel·les, Presburg i Ambers, va ser exposada
al palau superior. Al Belvedere inferior s’hi van col·locar les peces d’art
antic i la col·lecció procedent d’Ambras.
Per la seva feina Calbó tenia assignat un sou anual de 700 florins, una paga
discreta si es té en compte que només superava en 100 florins la pensió que
havia rebut anualment a Roma. Però de totes maneres, en podia donar gràcies,
perquè Mechel no havia rebut encara la més mínima remuneració dos anys després
d’haver-hi començat a treballar. Així i tot, la Galeria Imperial de Belvedere
obriria les portes oficialment el 1781 com a primer museu d’art públic del món.
Calbó va viure a Belvedere a partir de finals de 1779. Al Belvedere
inferior hi va poder contemplar la gran pintura mural del sostre de la Sala de
Marbre, l’Apoteosi del Príncep Eugeni de Savoia. Eugeni de Savoia era qui havia fet projectar els dos palaus d’estiu, al sud de les murades, a l’altre
gran arquitecte vienès de principis de segle, Johann Lukas von Hildebrandt. Aquest
general i home d’Estat havia aconseguit alliberar Viena del setge a què
l’Imperi Turc la va sotmetre el 1683. En anys successius va aconseguir
grans victòries militars en els dos fronts que amenaçaven l’Imperi, a l’oest
contra França al costat del general britànic duc de Marlborough i a l’est
contra els otomans, que va poder fer retrocedir fins als Balcans. Després
de la seva mort, el Belvedere va passar a formar part de les possessions dels
Habsburg. Maria Teresa el va adquirir el 1752.
