Galeria Imperial d'Art de Belvedere



Kaiserliche und königliche Bildergalerie im Belvedere

El nou dibuixant de la cort va començar a treballar a la Galeria Imperial a partir del mes de novembre de 1779. Atenent l’esperit de la Il·lustració, reprenent el camí encetat per la seva mare i el seu més estret i fidel col·laborador i com a llegat pòstum de Winckelmann, Josep II havia ordenat el trasllat a Belvedere de gran part de la col·lecció imperial d’art amb la finalitat que hi pogués ser exposada al públic. Fins llavors la pinacoteca es trobava a les cavallerisses del Hofburg, però a més d’haver-se fet petites, no es corresponien en absolut amb els nous temps. Ni tan sols no n’existia encara un inventari.  El primer magatzem de la col·lecció imperial de pintura de Belvedere havia estat, tres anys abans, l’Orangerie.





Kaunitz i Maria Teresa havien estat assessorats en audiència privada sobre la manera com s’havia de disposar una galeria d’art a partir dels principis més avançats de la nova ciència museística, que Winckelmann havia formulat i que tant fervorosament proclamava i defensava. L’historiador de l’Art Christian von Mechel, el seu amic suís, deixeble i col·laborador, havia estat designat com la persona idònia per a dirigir, sota aquests nous postulats, la tasca. A més de catalogar les obres, planificar-ne el trasllat i portar-lo a terme, se n’havia de planificar la distribució en els palaus i per últim exposar-les definitivament a les diverses sales. Per primera vegada a la Història s’hi respectava la procedència geogràfica dels mestres i l’adscripció a les diverses escoles estètiques i als diferents períodes. A Mechel i Calbó, se’ls associava en la mateixa empresa després que haguessin estat cridats el 1778 per Kaunitz. La pinacoteca, que a més dels de Viena es nodria també de béns artístics provinents de Praga, Innsbruck, Brussel·les, Presburg i Ambers, va ser exposada al palau superior. Al Belvedere inferior s’hi van col·locar les peces d’art antic i la col·lecció procedent d’Ambras.



Per la seva feina Calbó tenia assignat un sou anual de 700 florins, una paga discreta si es té en compte que només superava en 100 florins la pensió que havia rebut anualment a Roma. Però de totes maneres, en podia donar gràcies, perquè Mechel no havia rebut encara la més mínima remuneració dos anys després d’haver-hi començat a treballar. Així i tot, la Galeria Imperial de Belvedere obriria les portes oficialment el 1781 com a primer museu d’art públic del món.


Calbó va viure a Belvedere a partir de finals de 1779. Al Belvedere inferior hi va poder contemplar la gran pintura mural del sostre de la Sala de Marbre, l’Apoteosi del Príncep Eugeni de Savoia. Eugeni de Savoia era qui havia fet projectar els dos palaus d’estiu, al sud de les murades, a l’altre gran arquitecte vienès de principis de segle, Johann Lukas von Hildebrandt. Aquest general i home d’Estat havia aconseguit alliberar Viena del setge a què l’Imperi Turc la va sotmetre el 1683. En anys successius va aconseguir grans victòries militars en els dos fronts que amenaçaven l’Imperi, a l’oest contra França al costat del general britànic duc de Marlborough i a l’est contra els otomans, que va poder fer retrocedir fins als Balcans. Després de la seva mort, el Belvedere va passar a formar part de les possessions dels Habsburg. Maria Teresa el va adquirir el 1752.