Calbó Roma 13.08.1774 Kaunitz Viena. OeStA, HHStA

Pasqual Calbó i Caldés: Autoretrat. Litografia. Maó, Museu de Menorca

Al leggere la lettera che V. A. si è degnata di scrivere in mio vantaggio al Sigr. Brunati, mi sono preso rispettosamente la libertà di ringraziarla, non trovando termini per esprimere la riverente riconoscenza, e obbligazioni, che debbo all’A. V. per la somma bontà, e carità con cui mi continua l’onore della sua valida protezione. 


Il Sigr. Brunati mi ha letto tutto quello che ha scritto a V. A., il che Io confermo, e l’assicuro che ripieno di premura per me, compiacendosi a tenermi vicino, ad effetto delli maggiori comandi, e benevolenza di V. A., sperando da essa, e con l’assistenza del sudetto Sigr. Brunati, a perfezionarmi nell’Arte della pittura. 

Due sono gli studi, da me sin ora exercitati, la matina il nudo, e il giorno le Statue antiche, nell’Accademia di Francia, essendo la più vicina; vi sono anche molti pensionati, e studenti forastieri, con i quali non ho veruna comunicativa, ne pure me lascio correggere dal Direttore della stessa Accademia, sapendo qual sia il genio, e ottimo gusto di V. A. verso la vera pittura italiana. 

Intanto continuo ad studiare presso l’antico, di cui avevo bisogno e migliori Autori secondo l’ordine esatto dell’A. V., non essendo possibile per ora di copiare le Camere del Vaticano ne altre Gallerie riguardo il gran caldo qui vi fa presentemente. 

Altro non dico all’A. V., a motivo di non esserle importuno, raccomandandomi di grazia alla continuazione, e clemenza di V. A., rapportandomi alla difusa descrizione del Sigr. Brunati verso V. A. pregandola a compatire, nella lettura, la insufficenza di questi miei umili caratteri, assicurandola che continuerò allo studio ed applicazione con la maggiore obbedienza, passo all’onore di protestarmi eternamente di V. A. 


Roma il 13 Agosto 1774 
Umilissimo Obbedientissimo Servitore 
Pasquale Calbó



En llegir la carta que Vostra Altesa s’ha dignat escriure en el meu avantatge al Senyor Brunati, m’he pres respectuosament la llibertat d’agrair-li; no trobant termes per expressar la reverent reconeixença i les obligacions que dec a Vostra Altesa per la summa bondat i caritat amb què em continua l’honor de la seva vàlida protecció.

El Senyor Brunati m’ha llegit tot allò que ha escrit a Vostra Altesa, que jo confirm, i li assegur que, ple d’atencions per mi, complaent-se de tenir-me al costat, a efecte de les majors ordres i benvolença de Vostra Altesa, esperant-ne, amb l’assistència del Senyor Brunati, perfeccionar-me en l’art de la pintura.

Dos són els estudis fins ara exercitats per mi, el matí el nu i durant la jornada les estàtues antigues a l’Acadèmia de França, essent la més pròxima. També hi ha molts pensionats i estudiants forasters, amb els quals no tenc cap veritable comunicació, ni tampoc no em deix corregir pel director de l’esmentada acadèmia, sabent quin és el geni i el gust òptim de Vostra Altesa envers la veritable pintura italiana.

Mentrestant continui estudiant entorn de l’art antic, de què tenia necessitat[1], i millors autors, segons l’ordre exacte de la Vostra Altesa, no essent possible per ara copiar les cambres del Vaticà ni altres galeries atenent la calor que hi fa actualment.

Res més no dic a la Vostra Altesa, amb motiu de no ser inoportú, encomanant-me de gràcia a la continuació i clemència de Vostra Altesa, remetent-me a l’extensa descripció vers Vostra Altesa, pregant-li compadir, en la lectura, la insuficiència d’aquest humil caràcter meu, assegurant-li que continuaré l’estudi i l’aplicació amb la major obediència, pass a l’honor de prostrar-me eternament davant Vostra Altesa.

Roma, 13 d’agost de 1774
Humil i Obedient Servidor
Pasquale Calbó



[1] -ho havia de menester-, que em feia falta

SINTES 1987