Suite Calbó

Pasqual Calbó i Caldés, Autoretrat amb paleta (tradicionalment Autoretrat inacabat), c. 1774–1778, oli sobre planxa de ferro estanyada, 26 × 19 cm, Museu de Menorca; procedència: col·lecció Vives Escudero, Maó.

Dibuixant de la cort a la Galeria Imperial i Reial del Belvedere (Hofdessinateur bei der k. k. Bildergalerie im Belvedere)

Uns quants mesos abans que Pasqual Calbó morís a Maó el 12 d’abril de 1817, l’escriptor i historiador Joan Ramis i Ramis, que preparava els seus Varones ilustres de Menorca, li va demanar pels títols que havia obtingut al llarg de la seva vida. Calbó en va destacar dos: «Lo añy 1774 vatx ser elegit pensionari de S. M. Maria Teresa de Austria; y lo añy 1779, elegit diseñador de la Galeria Imperial de Austria». I encara va precisar que «Los antedits tituls los vatx obtenir en vista de mos diseñs». El segon reconeixement arribà el 19 d’octubre de 1779, cinc dies abans del seu vint-i-setè aniversari: Maria Teresa el nomenava Hof-Dessinateur bey der k. k. Bilder-Gallerie, és a dir, dibuixant de la cort adscrit a la Galeria Imperial i Reial. El nomenament, dotat amb un sou anual de 700 florins, es faria efectiu l’1 de novembre.

Pasqual Josep Bonaventura Calbó i Caldés havia nascut a Maó a les onze de la nit del 24 d’octubre de 1752, fill de Pasqual Calbó i d’Anna Maria Caldés i Orfila. L’endemà fou batejat amb els noms de Pasqual Josep Bonaventura. Els primers aprenentatges artístics els va adquirir a Maó amb el pintor livornès Giuseppe Chiesa, establert a Menorca. El 16 de febrer de 1770, quan tenia disset anys, un passaport expedit pel govern britànic de l’illa l’autoritzava a viatjar a Gènova o a altres destinacions per continuar la seva formació. El document fixa l’inici administratiu del seu gran periple europeu, encara que no permet establir el dia exacte en què abandonà Menorca.

Entre 1770 i 1774 Calbó es formà a Venècia i entrà en l’entorn del comte Giacomo Durazzo, una relació decisiva perquè el connectà amb el príncep Wenzel Anton von Kaunitz i la cort dels Habsburg. El 1774 Maria Teresa li concedí una pensió imperial perquè continuàs els estudis a Roma, on quedà sota la supervisió de Giovanni Francesco Brunati i la direcció artística de Domenico Corvi. Durant quatre anys estudià i copià obres de Rafael, Anton Raphael Mengs, Domenichino, Guido Reni i altres grans mestres, dins un programa formatiu organitzat i seguit des de Viena. La documentació de 1778 encara el registra a Roma com a Mahler, pintor, amb una pensió de 600 florins anuals. Aquell mateix setembre Kaunitz decidí fer-lo venir a Viena per determinar-hi «l’impiego del suo talento» i «a suo vantaggio». Brunati li comunicà formalment la convocatòria el 17 d’octubre i, aquella tardor, Calbó deixà Roma per dirigir-se a la capital imperial.

Després de gairebé un any a Viena, el 19 d’octubre de 1779 Calbó culminava aquella llarga trajectòria formativa amb el nomenament de dibuixant de la cort a la Galeria Imperial i Reial del Belvedere. Començà oficialment a exercir el càrrec l’1 de novembre i durant els darrers mesos de la seva estada disposà també d’allotjament al Belvedere. Sorprenentment, però, aquella prometedora carrera vienesa fou molt breu. El març de 1780 obtingué documentació per abandonar Viena i dirigir-se cap a Venècia, i al juny ja era de retorn a Menorca. Les causes exactes d’aquesta decisió continuen sense estar documentalment resoltes. Acabava així una dècada extraordinària fora de l’illa: un recorregut que havia conduït Calbó des de l’aprenentatge amb Chiesa a Maó fins a l’entorn de Durazzo a Venècia i Mestre, el pensionat imperial dirigit per Kaunitz a Roma i, finalment, la Galeria Imperial i Reial del Belvedere de Viena.