Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

Piranesi, Campo Vac cino L’arribada de Calbó a la ciutat pontifícia no només va aixecar gran expectativa, sinó que va causar a més certs conflictes i malentesos entre les altes esferes diplomàtiques, cardenalícies i artístiques de Viena, Venècia i Roma.  De fet, la situació no es va acabar de resoldre fins a mitjan agost, dos mesos després que el nou pensionat fos rebut pel seu nou tutor, l’agent imperial Brunati. El canceller príncep Kaunitz havia donat instruccions clares i precises referents a l’estada i als estudis de Calbó.  Desitjava en efecte que l’estudiant fos allotjat al Palau de Florència. Després de proporcionar-li l’estança del seu cambrer –i en vistes de l’alta consideració que li tenia el Príncep-, Brunati va decidir lliurar-li una de les millors cambres del palau. Quant a la seva formació, Kaunitz ordenava expressament que el nou aprenent, tot seguint l'incipient corrent neoclàssic, s’exercités en el dibuix del nu i d’escultures antigues i en ...

Bellotto, El foro de Roma 1742 En arribar a Roma el dia 14 de juliol de 1774, Calbó portava des de Venècia una carta que el canceller d’Estat príncep Kaunitz havia enviat a l’ambaixador Giacomo Durazzo per ser lliurada a Giovanni Francesco Brunati, l’agent de la cort imperial de Viena davant la Santa Seu i nou tutor del pensionat menorquí.   A l’epístola Kaunitz consignava les primeres instruccions relacionades amb la seva estada i futura formació.   Des d’un bon començament, el príncep demanava a Brunati que guardés la més estricta confidencialitat entorn del nou estipendiat. Pompeo Batoni, Josep II i el Gran Duc de la Toscana 1769 Aquell estiu en què va rebre Calbó a Roma, Brunati era un home de cinquanta-un anys.   Havia estudiat Dret a Innsbruck, Bolonya, Pàdua i Roma i dominava amb correcció l’alemany i el francès a més de l’italià.   El seu era un dels múltiples casos del nepotisme practicat aleshores amb tanta freqüència als Estats pontifi...

Francesco Guardi, Palazzo Loredan dell'Ambasciatore Quan Calbó va arribar a Venècia el 1 770 feia sis anys que el seu nou protector, el comte Giacomo Durazzo, havia abandonat Viena després de ser nomenat ambaixador de l’Imperi a la Sereníssima pel canceller d’Estat príncep Kaunitz.   A la ciutat de les llacunes Durazzo no només es va seguir dedicant a promoure la música i el teatre, sinó també a protegir i impulsar les belles arts i les ciències.   A la seva biblioteca musical l’ambaixador anava aplegant el recull més important de partitures manuscrites autògrafes del llavors ja desaparegut, i gairebé oblidat, Antonio Vivaldi.   El comte continuava també la seva labor de col·leccionista d’obres d’art.   A la seva galeria no solament hi recollia obres mestres de la pintura com ara La Discesa al Limbo del pintor quatrecentista Andrea Mantegna –una obra que per una altra banda li evocava l’òpera Orfeo ed Euridice de l’amic Joseph Willibald von Gluck durant ...

Martin Ferdinand Quadal, Sala de nus de l'Acadèmia (Aktsaal der Akademie) 1787 Una de les fites artísticoculturals més importants del príncep Kaunitz va ser la seva contribució a la creació el 1772 de l’Acadèmia Imperial de Belles Arts de Viena ( Kaiserliche und Königliche Akademie der vereinigten bildenden Künste ). L’Acadèmia era en realitat l’hereva de l’escola creada el 1692 seguint el model de l’Accademia di San Luca de Roma i de l’Academie Royale de París. Ara però es reunia en una sola institució la formació d’artistes en diferents disciplines: pintura, escultura, arquitectura i gravats. La nova estructura suposava l’agrupació de tots els centres d’ensenyança artística. Per tant va comportar entre d’altres la incorporació de l’Acadèmia de Gravadors, que havia estat fundada a partir dels estatuts redactats per Kaunitz i era presidida pel seu fill Joseph. A la nova escola el Príncep va fer valer també la seva influència i capacitat organitzadora en qüestions artís...

Joseph Ducreux, Marie Antoinette 1769 A finals d’aquell mes de maig que es va produir la conquesta francesa de Menorca, el canceller d’Estat comte Kaunitz es va retirar a Laxenburg a fi de reflexionar sobre el nou marc de relacions internacionals. El seu interès per refermar l’aliança política amb França encara era la seva preocupació principal un cop finalitzada la guerra. El 1764, ascendit ja a l’estament de príncep de l’Imperi Alemany, va escriure al seu ambaixador a París, el comte Starhemberg, en relació a la intenció austríaca d’unir en matrimoni les dinasties dels Habsburgs i dels Borbons i va proposar l’onzena filla de l’emperadriu Maria Teresa, Maria Antonieta, com a esposa de l’hereu al tron de França.  Dos anys més tard l’ambaixador Starhemberg va enviar una altra carta a l’Emperadriu en què li informava que el rei de França donava per feta la unió.  Finalment, el 1769, Lluís XV va demanar oficialment a l’emperadriu d’Àustria la mà de l’arxiduquessa...

Jean-Baptiste Martin le Jeune; Presa del Port de Maó, 20 de maig de 1756 La firma del Tractat de Versalles entre Àustria i França va provocar tot d’una el primer pols de forces navals entre els països enemics de la nova constel·lació política internacional. Aquestes immediates repercussions bèl·liques, de les quals Kaunitz sens dubte n’estava informat, van tenir lloc sobre el terreny als dominis britànics de la Mediterrània occidental. Únicament quinze dies després que s’hagués signat el tractat d’aliança, les tropes franceses del mariscal duc de Richelieu i l’almirall La Gallisonière van desembarcar, provinents de Toló, a la catòlica Ciutadella, van assaltar el castell de Sant Felip del port de Maó i van conquerir l’illa de Menorca, colònia britànica des de feia gairebé mig segle.      La pèrdua de la batalla de Menorca el 20 de maig de 1756 va ser considerada un gran desastre nacional a la Gran Bretanya, no tant sols pel seu valor estratègic, econòmic i m...

Jean-Étienne Liotard, Retrat del comte Kaunitz 1762 Wenzel Anton Kaunitz va néixer el 1711 al Freyung de Viena, però procedia d’una família aristocràtica de Moràvia, d’on el seu pare, el comte Maximilian Ulrich, va ser governador. La seva mare era comtessa d’Ostfriesland i Rietberg i va tenir setze fills. Les primeres lliçons Kaunitz les va rebre d’un preceptor a les possessions familiars d’Austerlitz. En acabar el estudis de Dret a Leipzig, va emprendre un viatge de formació de gairebé dos anys per Alemanya, Holanda, Itàlia i França. El 1735 va jurar com a conseller de la cort imperial de Carles VI, l’antic pretendent austríac a la corona d’Espanya durant la Guerra de Successió i qui el 1740 la seva filla Maria Teresa va succeir al capdavant de l’Imperi. Els inicis com a diplomàtic La carrera diplomàtica del comte Kaunitz va començar el 1741, quan Maria Teresa d’Habsburg i el seu espòs Francesc Esteve de la Lorena van nomenar-lo enviat extraordinari a fi d’anuncia...

Anton von Maron, Maria Teresa 1772 Durant la conversa que va mantenir amb Calbó a Maó poc abans que morís, Ramis li va demanar també si havia fet alguna pintura que hagués merescut algun premi i, després de respondre-li que no, que no s’havia exposat a cap concurs, el pintor va afegir que els títols “els vaig obtenir en vista de mos dissenys i l’any 1774 vaig ser honrat d’una medalla i d’una capsa de la mencionada Majestat Imperial Maria Teresa en gratificació de dos dissenyets”. Cap al final de l’època veneciana, el príncep Kaunitz va fer una tramesa d’obres d’art a l’emperadriu Maria Teresa i hi va adjuntar una carta . A la lletra Kaunitz deia a l’Emperadriu que li enviava una mostra de la genialitat artística d’un jove de vint-i-un anys, de qui ja li havia parlat anteriorment. El Príncep hi valorava l’obra de Calbó en tant que palesava les seves dots com a dibuixant, capaç de perfilar contorns i precisar detalls amb una finor i seguretat tals que el seu art en ...