Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

Piranesi, Panteó Angelika Kaufmann, Winckelmann Roma 1764 Anton von Maron era el pintor vienès que havia formulat el pla d’estudis de l’Acadèmia d’Arts Plàstiques Unificades i que aleshores vivia i treballava a Roma. Deixeble d’Ismael Mengs, s’havia casat amb una de les seves dues filles, la pintora Theresia Concordia. Maron era qui en principi acollia els estudiants d’art que havien estat becats pel conducte habitual de concessió d’ajudes de l’Acadèmia. Però Calbó havia estat pensionat directament per l’emperadriu Maria Teresa i el príncep Kaunitz, tot atenent les seves prescripcions en carta a Brunati d’excloure’l del cercle de pensionats sota la direcció de Maron, l’apartava del seu mestratge artístic.  En qualsevol cas, el desig del Príncep de voler separar -pels motius que fossin- Calbó de la resta de pensionats de l’Imperi tenia com a conseqüència immediata apartar-lo també del mestratge d’Anton von Maron i, per tant i en últim terme, de la seva influència a...

Bellotto, Santa Maria Araceli i el Capitoli .  Roma 1743 Les característiques de l’etapa de Calbó com a pensionat de l’Imperi a Roma no tenien en principi res d’extraordinari. Un cop descobert el geni i el gran talent com a dibuixant i pintor d’un artista jove, la qüestió era continuar-los cultivant i perfeccionant, i per a aquesta finalitat la cort vienesa, amb els seus màxims representants al capdavant, havia potenciat noves institucions com l’Acadèmia d’Arts Plàstiques i havia desenvolupat tot un programa per fomentar-ne la formació, el qual incloïa beques que s’atorgaven biennalment i que es renovaven amb major o menor puntualitat. La cura minuciosa en la supervisió de l’evolució artística i acadèmica, el zel en la vigilància atenta de la conducta, ocupació i aplicació i fins i tot l’estret contacte personal o epistolar, tot això eren trets comuns del protectorat que exercia el Príncep Kaunitz damunt els artistes novells. En un imperi format per multitud d’Est...

Giuseppe Vasi, Església de Sant Eusebi 1753 Mengs,   Glòria de Sant Eusebi  1757 A finals d’abril de 1777 el príncep Kaunitz va respondre la lletra de Calbó de principis d’any en què el pensionat li demanava que, un cop enllestides i enviades a Viena les reproduccions de les pintures del Domenichino i de Guido Reni,   li encomanés una altra feina que li permetés donar noves proves de la seva aplicació i del seu agraïment.   Un cop fets els encàrrecs dels dibuixos dels frescos de l’ Al·legoria de la Història de la Cambra dels Papirs del Vaticà i del Parnàs de la galeria noble de la vil·la Albani,   en la seva carta el Príncep li encarregava, ara personalment, que dibuixés una tercera obra de Mengs realitzada a Roma.   Es tractava del dibuix d’un altre fresc, la Glòria de Sant Eusebi , que l’artista havia pintat a la nau principal de l’església romana de l’Esquilí dedicada a aquest sant patró, de fet aquest er a en el temps el primer ...

Domenichino, Caccia di Diana 1617   En diverses cartes enviades al Príncep Kaunitz, l’agent imperial Brunati suggeria que, a fi de reeixir en el tractament dels colors –qualitat tècnica que posaven en entredit tot referint-se al mestre Corvi-, a més de la còpia de les obres d’autors contemporanis com Anton Rafael Mengs, Pompeo Batoni o Niccolò Lapiccolla, l’estudiant menorquí fes un estudi diligent de les pintures dels mestres italians i flamencs del Renaixement i del Barroc: Tizià, Miquel Àngel, Rafael, Correggio, Carraci, Reni, el Domenichino, Rubens, van Dyck...   De Tizià, per exemple, el tutor proposava que Calbó copiés tres retrats que se li atribuïen: el del papa Bòrgia Alexandre VI, el de la seva amant Vanozza Catanei i el d’un dels seus quatre fills, Cèsar Bòrgia, l’inspirador del príncep de l’obra de Maquiavel.   De fet, d’aquest suggeriment, més que no pas una sincera preocupació de Brunati per la formació del seu protegit, semblava desprendre-...

Piranesi, Fontana di Trevi La vida quotidiana de Calbó a Roma s’esdevenia a la llum de les instruccions del príncep Kaunitz referents a la seva formació neoclàssica i tot enllestint els dibuixos que li eren encarregats per donar-li’n mostra.  Després d’haver berenat, l’estudiant menorquí sortia del palau de Florència -on vivia amb l’agent imperial Brunati, sa cosina i els altres dos pensionats- i es dirigia a l’escola de dibuix de Domenico Corvi, on feia el matí.  Mentre això va ser possible el tutor el va fer servir també a taula per la seva cosina a l’hora de dinar.  Després assistia la resta de la jornada a l’Acadèmia de França, situada al palau Mancini de la Via del Corso, a uns deu minuts del palau de Florència.   Des de tot d’una Kaunitz havia volgut rebre les mostres de la feina realitzada a Roma pel pintor neoclàssic Anton Rafael Mengs, amb la doble finalitat que, a través de les còpies dibuixades i enviades a Viena, l’estu...

Piranesi, Plaça de Sant Pere del Vaticà 1748/74 Mengs,  Al·legoria de la Història.  1772 El príncep Kaunitz coneixia a la perfecció quina havia estat l’evolució de Mengs i sabia que de petit el seu pare l’havia fet tancar de sol a sol al palau del Vaticà, amb una botella d’aigua i un pa davall el braç, perquè hi copiés els frescos del seu homònim, el pintor renaixentista Rafael. Ismael Mengs havia fet batiar el seu fill Anton Rafael: Antonio era el nom de pila de Correggio i Raffaello el de l’artista d’Urbino. Una vegada consagrat ell mateix com a artista, el 1772 Mengs va pintar una Al·legoria de la Història al palau del Vaticà. De fet, el primer treball que havia encarregat Kaunitz a Calbó va ser la còpia d’aquesta obra, però l’agost de 1774 encara era coberta, a la Cambra dels Papirs hi havia artistes que feinejaven i s’acabaven de fer les obres de pavimentació. Calbó finalment hi va començar a treballar l’octubre de l’any següent. La reproducció...

Mengs, Il Parnasso .  Vil·la Albani 1761 Piranesi. Vil·la Albani Les relacions d’Alessandro Albani amb la cort vienesa eren força estretes des que de molt jove hi havia ostentat el càrrec de nunci papal extraordinari i als vint-i-nou anys, després de ser ordenat amb la porpra cardenalícia, havia estat nomenat protector a Roma del Sacre Imperi Romà de Nació Alemanya. Gran admirador també de l’art antic, havia treballat ell mateix en excavacions arqueològiques a Nettuno i Tívoli. El 1758 va aconseguir fer-se amb els serveis de Winckelmann. Aquell any era ja en estat prou avançat de construcció la nova vil·la neoclàssica que es va fer aixecar en estil palladià a la perifèria de Roma, a la via Salaria, segons els plànols de Carlo Marchionni, el creador de l’altar major de l’església de Sant Pere. La vil·la Albani era l’última de les grans vil·les romanes i una de les empreses constructores més importants de l’època a la ciutat pontifícia. Amb l’assessorament de ...

Anton von Maron, Winckelmann 1 7 68 Antinous .  Vil·la Albani Tot i que la personalitat del pr íncep Kaunitz era de tradició fonamentalment barroca i de gustos estètics en principi vacil·lants , durant la dècada dels seixanta s’havia anat decantant cada vegada més cap a la incipient estètica neoclàssica, que preconitzava la imitació de l’art antic, grec i romà. Kaunitz havia estat de fet, juntament amb l’Emperadriu, una de les darreres persones que, durant una audiència privada al palau de Schönbrunn de Viena, havia vist en vida el màxim teòric del Neoclassicisme artístic, l’alemany Johann Joachim Winckelmann , abans que Francesco Arcangeli l’assassinés a punyalades, i en estranyes circumstàncies, al famós hostal La Locanda Grande de Trieste quan tornava cap a Roma d’un viatge sobtadament interromput a Alemanya. El seu amic Adam Friedrich Oeser i el jove Johann Wolfgang Goethe, que esperaven la seva arribada a Leipzig, reberen la notícia amb horror i tristor....

Jacques Louis David, Antiochus et Stratonice 1778 Un cop complides les primeres instruccions del príncep Kaunitz referents al condicionament d’una cambra per al nou pensionat, la seva acomodació en una de les múltiples estances buides del palau de Florència a Roma, on també hi vivien el tutor i dos estudiants més, l’un de pintura i l’altre d’arquitectura, una vegada acceptat, tot i les reticències inicials de Kaunitz, Domenico Corvi com a mestre de dibuix en absència de Mengs, apartant per tant Calbó així del cercle de deixebles del pintor vienès Anton von Maron, un cop solucionat tot això aleshores encara apareixia en l'intercanvi epistolar entre Kaunitz i l’agent imperial Brunati la qüestió oberta sobre l’elecció d’una acadèmia de belles arts a Roma on Calbó pogués prosseguir els estudis iniciats a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Giovanni Battista Piranesi (1720 - 1778), Accademia di Francia Des d’un principi el príncep Kaunitz havia manifestat la sev...