Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

La mort del pare, la van succeir primer la de l’admirat mestre, Antoni Rafael Mengs, i la de qui en última instància va ser  la seva protectora, l’emperadriu Maria Teresa, mesos després que Calbó se n’anés de la capital de l’Imperi. El Príncep Kaunitz va morir el 1794 als vuitanta-tres anys, després d’haver protagonitzat la vida política i cultural dels imperis de Carles VI, Maria Teresa, Josep II i Leopold d’Àustria.  Va tenir temps de viure l’esclat de la Revolució Francesa -Calbó era aleshores a Amèrica- i va veure literalment escapçat el seu major èxit diplomàtic. Maria Antonieta, la filla de l’Emperadriu que Kaunitz havia proposat com a esposa de Lluís XVI a fi de segellar matrimonialment el tractat d’aliança amb França, va ser decapitada el 1793, nou mesos després que ho hagués estat el seu espòs. La valuosa col·lecció d’art del Príncep va ser subhastada pels seus hereus el 1820 i el 1824. Això no obstant, de les subhastes se’n conserva l’inventari. D’altra ba...

El pintor vedutista Bernardo Bellotto va realitzar per encàrrec de l’Emperadriu una panoràmica de les belles vistes del Belvedere superior un capvespre de 1760 a l’hora de la llum càlida del solpost, definidora de contorns. Enquadrada per les monumentals cúpules de l’església de Sant Carles a l’esquerra i del monestir de les Salesianes a la dreta, Bellotto reproduïa al quadre la perspectiva topogràficament gairebé exacta de la ciutat, des dels jardins dels palaus Schwarzenberg i Belvedere en primer terme, la ciutat emmurallada amb la torre de la catedral de Sant Esteve al mig, fins als turons del bosc vienès al fons. Vint anys més tard, Calbó contemplava diàriament la ciutat des del palau. Però ningú no sap si abans de partir es degué acomiadar d’algun dels personatges d’ombra allargada que es passejaven pel jardí l’horabaixa que Bellotto els va pintar. Març de 1780 No es coneix un fet concret durant la vida formativa i professional del jove Calbó al continent que expli...

Kaiserliche und königliche Bildergalerie im Belvedere El nou dibuixant de la cort va començar a treballar a la Galeria Imperial a partir del mes de novembre de 1779. Atenent l’esperit de la Il·lustració, reprenent el camí encetat per la seva mare i el seu més estret i fidel col·laborador i com a llegat pòstum de Winckelmann, Josep II havia ordenat el trasllat a Belvedere de gran part de la col·lecció imperial d’art amb la finalitat que hi pogués ser exposada al públic. Fins llavors la pinacoteca es trobava a les cavallerisses del Hofburg, però a més d’haver-se fet petites, no es corresponien en absolut amb els nous temps. Ni tan sols no n’existia encara un inventari.  El primer magatzem de la col·lecció imperial de pintura de Belvedere havia estat, tres anys abans, l’Orangerie. Kaunitz i Maria Teresa havien estat assessorats en audiència privada sobre la manera com s’havia de disposar una galeria d’art a partir dels principis més avançats de la nova ci...

Laurenz Janscha i Johann Ziegler, Ansicht des k. k.  Lustschlosses Laxenburg , um 1786 Arribats els mesos d’estiu de 1779, els membres de la cort imperial vienesa emprenien el camí cap a Laxenburg a fi de passar-hi descansant, lluny de la ciutat emmurallada, l’època més calorosa de l’any.  L’Emperadriu havia fet convertir l’antic i primigeni palau medieval de caça en residència d’estiu de la seva família.  El Blauer Hof havia estat ampliat per l’arquitecte Lucas von Hildebrand a principis de segle i per Nicoló Pacassi poc després de passar a formar part de les seves possessions. Amb la decisió d’estiuejar-hi, Maria Teresa havia arrossegat l’alta noblesa vienesa a construir-hi també els seus nous palaus d’estiu. Kaunitz, que feia més de vint anys s’hi havia apartat a reflexionar tranquil·lament sobre la nova aliança amb França, acostumava també a fer una part de la temporada al seu propi palau, que tenia des de feia pocs anys i que feia decorar amb frescos a ...

Príncep Kaunitz com a enviat a París, gravat de Jakob Matthias Schmutzer a partir d'un quadre de Louis Tocqué. 1764 A part de la còpia en aquarel·la del Bòrees rapta Orítia de Rubens, entre el 1778 i el 1779 el Príncep Kaunitz també va manar a Calbó que dibuixés dos dels seus múltiples retrats del palau de Mariahilfe, l’oli de Johann Nepomuk Steiner i la litografia de Pietro Antonio Pazzi.  El dibuixant va emprar la tècnica del pastel per copiar encara un tercer retrat.  En aquest altre s’hi reconeixen clarament les faccions i la fesomia de Kaunitz, però en tot cas es devia tractar d’un original primerenc, perquè per molt que s’esmercés com solia a aparentar menys edat de la que en realitat tenia, el Príncep hi té l’aspecte d’un home jove. Vidu de feia una trentena d’anys, aleshores en tenia seixanta vuit. El més petit dels seus fills era set anys més gran que Calbó.

Rubens: El rapte d'Orítia . Viena: Acadèmia de Belles Arts De la galeria d’art del palau de Mariahilfe de Viena en formava part el “Bòreas raptant Orítia”. El príncep Kaunitz va encarregar al pintor Calbó fer diverses còpies, en tècniques deferents -entre elles l'oli i el pastel- , del quadre de Rubens entre el 1779 i el 1780. Segurament la va fer en el mateix palau, on el pintor maonès s'hauria allotjat com a mínim durant els seus primers mesos d'estada a Viena, abans de mudar-se al Belvedere.  Bòreas és el déu del vent gelat del nord. A les Metamorfosis Ovidi explica que, convertit en tempesta de neu, Bòreas va raptar la filla del rei d'Atenes perquè volia que fos la seva esposa. El pintor Peter Paul Rubens va donar figura humana al déu: alat, musculós, amb cabells i barba blanca i amb les galtes inflades pel vent que bufa amb força sobre la Terra. Mentre els putti hi llencen flocots de neu, el déu boreal pren amb violència la bella al·lota i se l...

Bellotto (1759-60): Palau Kaunitz de Mariahilfe. Detall. Budapest: Museu de Belles Arts Al marge d’ocupar-se de l’embelliment del parc de Schönbrunn, el Príncep Kaunitz es va dedicar així mateix a la millora del seu palau preferit, que era situat defora de les murades de Viena, al raval de Mariahilf, al costat del Wienfluss –el Riu de Viena-, a mig camí entre el Hofburg i Schönbrunn. El palau també havia estat construït a partir probablement dels plànols de Joann Bernhard Fischer von Erlach. Kaunitz, que l’havia adquirit feia més de vint anys i l’havia sotmès a una profunda primera transformació a partir dels plànols de l’arquitecte alsacià Jean Baptist Kleber, li va voler fer donar el seu aspecte definitiu el 1777. L’any que Calbó va arribar a Viena s’havia acabat de remodelar la façana oest i d’afegir una ala a cadascun dels dos laterals de l’edifici. Només hi faltava acabar d’enllestir els jardins amb el pavelló.   Al palau de Mariahilfe hi tenien lloc les re...

Bernardo Bellotto; Vista del palau de Schönbrunn des dels jardins , 1759/60.  Kunsthistorisches Museum Wien Des de principis dels anys setanta i mentre Pasqual Calbó estudiava a Venècia i a Roma,  desplaçats cada cop més de les decisions de govern per part de Josep II, tant l’Emperadriu com el Príncep s’havien anat dedicant cada vegada amb més intensitat no només al foment d’institucions artístiques i culturals, sinó també al condicionament dels seus palaus. Assessorats per Winckelmann, Kaunitz i Maria Teresa van fer dissenyar en estil neoclàssic als artistes de la cort els elements arquitectònics i escultòrics que havien de decorar els jardins de Schönbrunn. El palau, erigit a partir dels plànols de Johann Bernhard Fischer von Erlach i pensat com a residència d’estiu dels emperadors, Maria Teresa l’havia volgut rehabilitar a principis del seu regnat perquè esdevingués la seva residència oficial. La projecció de la decoració del jardí, la van dur majoritàriament...