Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

Viatge a Itàlia: Giacomo Durazzo, de Venècia a Mestre PONS POVEDANO, Miquel Àngel. «Viatge a Itàlia: L’ambaixador imperial a Venècia, Giacomo Durazzo». Xoc. Suplement educatiu del Diari Menorca, dins «L’Any de Pasqual Calbó i Caldés», 8 de febrer de 2017, p. 27. Venècia, 1770 – Mestre, 1772–1774 Quan el 1770 Pasqual Calbó entrà en l’esfera de Giacomo Durazzo, l’ambaixador imperial a Venècia no era simplement un diplomàtic amb sensibilitat artística. Havia estat una figura central de la vida teatral de Viena, mantenia una estreta relació amb el canceller Wenzel Anton von Kaunitz i havia construït una xarxa europea que unia diplomàcia, música, teatre, llibres, estampes, artistes i col·leccionistes. La residència oficial de Durazzo era el Palazzo Loredan dell’Ambasciatore , al Gran Canal. És aquest el marc de la visita de Wolfgang Amadeus i Leopold Mozart del 3 de març de 1771 . Leopold havia anunciat dos dies abans que aquell diumenge visitarien l’ambaixador imperial, i les seves notes v...

L’estudi del mestre toscà Giuseppe Chiesa PONS POVEDANO, Miquel Àngel. «Suite Calbó: L’estudi del mestre toscà Giuseppe Chiesa». Xoc. Suplement educatiu del Diari Menorca, dins «L’Any de Pasqual Calbó i Caldés», 11 de gener de 2017. Port Mahon, 1752 – Port de Gènova, 1770 El petit dels quatre germans Calbó i Caldés, Pasqual, va néixer a la casa familiar del carrer de s’Arravaleta de la ciutat de Maó, a les onze de la nit del 24 d’octubre de 1752. L’endemà fou batejat amb els noms de Pasqual Josep Bonaventura, fill de Pasqual Calbó i Anna Maria Caldés. Joan, Vicenta i Antònia eren els tres germans que l’havien precedit. La reconstrucció genealògica familiar permet relacionar els noms de la germandat amb els dels avis paterns i materns, dins els usos onomàstics habituals de l’època, però allò que la partida baptismal fixa directament és el nom complet del nadó, els pares, la data i l’hora del naixement. La casa familiar de s’Arravaleta era molt a prop de la plaça del Carme. En aquell ent...

Pasqual Calbó i Caldés, Autoretrat amb paleta (tradicionalment Autoretrat inacabat ), c. 1774–1778, oli sobre planxa de ferro estanyada, 26 × 19 cm, Museu de Menorca; procedència: col·lecció Vives Escudero, Maó. Dibuixant de la cort a la Galeria Imperial i Reial del Belvedere   (Hofdessinateur bei der k. k. Bildergalerie im Belvedere) Uns quants mesos abans que Pasqual Calbó morís a Maó el 12 d’abril de 1817, l’escriptor i historiador Joan Ramis i Ramis, que preparava els seus Varones ilustres de Menorca , li va demanar pels títols que havia obtingut al llarg de la seva vida. Calbó en va destacar dos: «Lo añy 1774 vatx ser elegit pensionari de S. M. Maria Teresa de Austria; y lo añy 1779, elegit diseñador de la Galeria Imperial de Austria». I encara va precisar que «Los antedits tituls los vatx obtenir en vista de mos diseñs». El segon reconeixement arribà el 19 d’octubre de 1779, cinc dies abans del seu vint-i-setè aniversari: Maria Teresa el nomenava Hof-Dessinateur bey der k...

Autor: Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752–1817) Títol: Apol·lo, Mnemòsine i les nou Muses / Parnàs Model: Anton Raphael Mengs, Apol·lo, Mnemòsine i les nou Muses , Villa Albani, Roma Datació: 1774–1775 Tècnica: guaix sobre paper; aguazzo en l’encàrrec de 1774; aquarelle en el testimoni de Zinzendorf de 1779 Localització: Albertina, Graphische Sammlung, Viena Inventari: 17441 El Parnàs de l’Albertina, inv. 17441, és una obra conservada i críticament identificada de Pasqual Calbó, executada a Roma entre 1774 i 1775 segons el fresc d’Anton Raphael Mengs de Villa Albani. Encarregada per Wenzel Anton von Kaunitz com a part del programa formatiu del pensionat, fou concebuda sobre paper i en aguazzo com una reproducció fidel i transportable de l’original monumental. Després de la seva execució sota la supervisió de Giuseppe Brunati i dins el programa artístic dirigit per Domenico Corvi, fou enviada de Roma cap a Viena mitjançant Giacomo Durazzo. Documentada posteriorment en l’entor...