Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ Tant el gran tour com el viatge d’Orfeu s’endinsen en les estacions de la vida i l’obra del pintor Calbó: la infantesa i la primera joventut a la ciutat i el port de Maó, durant els set anys de govern francès i els primers set anys de la segona dominació britànica, al costat del seu mestre, el pintor florentí Giuseppe Chiesa Baratti, vicecònsol del gran ducat de la Toscana a Menorca; la breu estada a Gènova i els contactes amb la família Durazzo, la família del dux de la República durant el bienni 1767 – 1769; els quatre anys de l’estudiant protegit del comte Giacomo Durazzo, l’ambaixador imperial a Venècia (1770 – 1774); els altres quatre anys de l’estudiant pensionat a Roma per l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, gràcies a l’alt mecenatge del canceller d’Estat príncep Kaunitz (1774 – 1778); el dibuixant de la cort de Viena a la galeria reial i imperial de pintura de Belvedere (1778 – 1780); el retorn a Maó i la feina de pintor retratista dels membres de...

CORVI (1785): Autoretrat . Florència: Gallerie degli Uffizi, inv. 1890 n. 2086. El fet que el pintor Anton Raphael Mengs hagués estat cridat per Carles III d’Espanya per treballar per segona vegada a la cort de Madrid i que, per tant, fos impossible que fes de mestre de Calbó va representar una contrarietat per als propòsits formatius del príncep Kaunitz. Això no obstant, aquesta circumstància va acabar situant l’aprenent d’artista menorquí sota la direcció d’un altre dels grans pintors de la Roma del moment: Domenico Corvi. El 20 de juliol de 1774 l’agent imperial Giovanni Francesco Brunati va escriure al príncep Kaunitz per informar-lo que, en absència de Mengs, Calbó rebria el mestratge del pintor de Viterbo Domenico Corvi, a qui descrivia com a «vero filosofo pittore, gran maestro, profondo in teorica e in pratica, eccellente per il disegno e l’unico, a giudizio universale, per instruire e formare dei grandi allievi» . Corvi ja havia donat a Calbó les primeres instruccions i li...