Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ Tant el gran tour com el viatge d’Orfeu s’endinsen en les estacions de la vida i l’obra del pintor Calbó: la infantesa i la primera joventut a la ciutat i el port de Maó, durant els set anys de govern francès i els primers set anys de la segona dominació britànica, al costat del seu mestre, el pintor florentí Giuseppe Chiesa Baratti, vicecònsol del gran ducat de la Toscana a Menorca; la breu estada a Gènova i els contactes amb la família Durazzo, la família del dux de la República durant el bienni 1767 – 1769; els quatre anys de l’estudiant protegit del comte Giacomo Durazzo, l’ambaixador imperial a Venècia (1770 – 1774); els altres quatre anys de l’estudiant pensionat a Roma per l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, gràcies a l’alt mecenatge del canceller d’Estat príncep Kaunitz (1774 – 1778); el dibuixant de la cort de Viena a la galeria reial i imperial de pintura de Belvedere (1778 – 1780); el retorn a Maó i la feina de pintor retratista dels membres de...

CORVI (1775): Autoritratto. Firenze: Galleria degli Ufici El fet que el pintor neoclàssic Anton Raphael Mengs hagués estat cridat per Carles III d’Espanya per treballar per segona vegada a la cort de Madrid i que, per tant, fos impossible que fes de mestre de Calbó va representar una contrarietat per al propòsits formatius del príncep Kaunitz. Això no obstant, aquesta circumstància va estalviar a l’aprenent d’artista menorquí haver-se de sotmetre a l’excessiu rigor del mestratge de Mengs, que opinava que el càstig era el millor incentiu de la disciplina i el talent. Tant el propi Anton Mengs com la seva germana ja havien considerat el seu pare, Ismael Mengs, la persona més severa que ningú mai no hagués conegut, el qual els havia apallissat per fer-los esdevenir artistes.  El 20 de juliol l’agent Francesco Brunati va enviar una carta al príncep Kaunitz informant-li que, en absència de Mengs, Calbó rebria el mestratge del pintor de Viterbo Domenico Corvi, vero filosofo pit...