Una comissió graciosíssima i confidencial
 |
| Bellotto, Santa Maria Araceli i el Capitoli. Roma 1743 |
Les característiques de l’etapa de Calbó com a pensionat de l’Imperi a
Roma no tenien en principi res d’extraordinari. Un cop descobert el geni i
el gran talent com a dibuixant i pintor d’un artista jove, la qüestió era
continuar-los cultivant i perfeccionant, i per a aquesta finalitat la cort
vienesa, amb els seus màxims representants al capdavant, havia potenciat noves
institucions com l’Acadèmia d’Arts Plàstiques i havia desenvolupat tot un
programa per fomentar-ne la formació, el qual incloïa beques que s’atorgaven
biennalment i que es renovaven amb major o menor puntualitat.
La cura minuciosa en la supervisió de l’evolució artística i acadèmica,
el zel en la vigilància atenta de la conducta, ocupació i aplicació i fins i
tot l’estret contacte personal o epistolar, tot això eren trets comuns del
protectorat que exercia el Príncep Kaunitz damunt els artistes novells. En un
imperi format per multitud d’Estats, pobles, cultures i llengües, la
procedència geogràfica d’aquests artistes era, d’antuvi, irrellevant. Tot i que
Calbó s’incorporava d’alguna manera al sistema formatiu vienès des de terres
britàniques “enemigues” i que aquest fet afaiçonava una singularitat política
que no podia passar desapercebuda -i molt menys encara al cap de la diplomàcia
imperial-, aleshores es vivia en temps de pau. Res no tenia tampoc de
particular que Calbó estigués rodejat d’ambaixadors i diplomàtics. Al marge de
la seva activitat política, tant el cardenal François-Joachim Pierre de Bernis,
el comte Giacomo Durazzo o l’agent imperial Brunati exercien així com el
príncep Kaunitz el mecenatge artístic i cultural.
Ara bé, sorprèn que, en una carta dirigida al príncep Kaunitz abans de l’arribada de l’estudiant a Roma, el futur tutor hi qualifiqués en últim terme la missió que li havia estat assignada en relació a Calbó com a "graziosissima confidenziale commissione". Atenent el desig del Príncep, l’agent imperial Brunati li garantia que tindria el pensionat sempre "sotto gli occhi i que non lo perderó mai de vista". El Príncep havia donat ordres que Calbó no es relacionés amb els altres quatre pensionats que estaven sota la direcció del pintor vienès Anton von Maron i que no se sapigués per tant que havia estat enviat i becat per la cort imperial. Brunati: "sara pura mia cura che non abbia niente di comune ne prendre pratice coi quattri pensionati che sono sotto la direzione di Mr. Maron e che per consequenza non si sappia che sia mandato dalla R. I. Corte ne che sia pensionato de la medessima uniformemente a tutto ciò che si degna Vostra Altezza comandarmi e prescrivermi (...)". El que Kaunitz encomanava i prescrivia a l’agent imperial era l'assistència i direcció del nou pensionat a fi de veure acomplert l’objectiu de la seva arribada: "per coltivare il bel genio e perfezionare i superiori suoi talenti nel dissegno e nella pittura".
