Brunati Roma 23.07.1774 - Kaunitz Viena. OeStA, HHStA

CALBÓ (1774 - 1778): Veduta arqueològica.
Aquarel·la sobre paper. Maó: Museu de Menorca
Altezza,
(...)
Se il giovane Calbo continua come ha cominciato, ad applicarsi, si farà molto onore.
Brunati
Roma 23 Lugio 1774


Altesa,
(...)
Si el jove Calbó continua com ha començat aplicant-se, ens farà molt honor.
Brunati
Roma, 23 de juliol de 1774


SINTES 1987

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Suite Calbó

Imatge
Pasqual Calbó i Caldés, Autoretrat amb paleta (tradicionalment Autoretrat inacabat ), c. 1774–1778, oli sobre planxa de ferro estanyada, 26 × 19 cm, Museu de Menorca; procedència: col·lecció Vives Escudero, Maó. Dibuixant de la cort a la Galeria Imperial i Reial del Belvedere   (Hofdessinateur bei der k. k. Bildergalerie im Belvedere) Uns quants mesos abans que Pasqual Calbó morís a Maó el 12 d’abril de 1817, l’escriptor i historiador Joan Ramis i Ramis, que preparava els seus Varones ilustres de Menorca , li va demanar pels títols que havia obtingut al llarg de la seva vida. Calbó en va destacar dos: «Lo añy 1774 vatx ser elegit pensionari de S. M. Maria Teresa de Austria; y lo añy 1779, elegit diseñador de la Galeria Imperial de Austria». I encara va precisar que «Los antedits tituls los vatx obtenir en vista de mos diseñs». El segon reconeixement arribà el 19 d’octubre de 1779, cinc dies abans del seu vint-i-setè aniversari: Maria Teresa el nomenava Hof-Dessinateur bey der k...
Read more »

Calbó o el viatge d'Orfeu

Imatge
TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ Tant el gran tour com el viatge d’Orfeu s’endinsen en les estacions de la vida i l’obra del pintor Calbó: la infantesa i la primera joventut a la ciutat i el port de Maó, durant els set anys de govern francès i els primers set anys de la segona dominació britànica, al costat del seu mestre, el pintor florentí Giuseppe Chiesa Baratti, vicecònsol del gran ducat de la Toscana a Menorca; la breu estada a Gènova i els contactes amb la família Durazzo, la família del dux de la República durant el bienni 1767 – 1769; els quatre anys de l’estudiant protegit del comte Giacomo Durazzo, l’ambaixador imperial a Venècia (1770 – 1774); els altres quatre anys de l’estudiant pensionat a Roma per l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, gràcies a l’alt mecenatge del canceller d’Estat príncep Kaunitz (1774 – 1778); el dibuixant de la cort de Viena a la galeria reial i imperial de pintura de Belvedere (1778 – 1780); el retorn a Maó i la feina de pintor retratista dels membres de...
Read more »

Pasqual Calbó i el Parnàs de Mengs: de la Vil·la Albani a l’Albertina. Història documental, circulació i procedència d’una còpia romana (1774–1778)

Imatge
Autor: Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752–1817) Títol: Apol·lo, Mnemòsine i les nou Muses / Parnàs Model: Anton Raphael Mengs, Apol·lo, Mnemòsine i les nou Muses , Villa Albani, Roma Datació: 1774–1775 Tècnica: guaix sobre paper; aguazzo en l’encàrrec de 1774; aquarelle en el testimoni de Zinzendorf de 1779 Localització: Albertina, Graphische Sammlung, Viena Inventari: 17441 El Parnàs de l’Albertina, inv. 17441, és una obra conservada i críticament identificada de Pasqual Calbó, executada a Roma entre 1774 i 1775 segons el fresc d’Anton Raphael Mengs de Villa Albani. Encarregada per Wenzel Anton von Kaunitz com a part del programa formatiu del pensionat, fou concebuda sobre paper i en aguazzo com una reproducció fidel i transportable de l’original monumental. Després de la seva execució sota la supervisió de Giuseppe Brunati i dins el programa artístic dirigit per Domenico Corvi, fou enviada de Roma cap a Viena mitjançant Giacomo Durazzo. Documentada posteriorment en l’entor...
Read more »