Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

La mort del pare, la van succeir primer la de l’admirat mestre, Antoni Rafael Mengs, i la de qui en última instància va ser  la seva protectora, l’emperadriu Maria Teresa, mesos després que Calbó se n’anés de la capital de l’Imperi. El Príncep Kaunitz va morir el 1794 als vuitanta-tres anys, després d’haver protagonitzat la vida política i cultural dels imperis de Carles VI, Maria Teresa, Josep II i Leopold d’Àustria.  Va tenir temps de viure l’esclat de la Revolució Francesa -Calbó era aleshores a Amèrica- i va veure literalment escapçat el seu major èxit diplomàtic. Maria Antonieta, la filla de l’Emperadriu que Kaunitz havia proposat com a esposa de Lluís XVI a fi de segellar matrimonialment el tractat d’aliança amb França, va ser decapitada el 1793, nou mesos després que ho hagués estat el seu espòs. La valuosa col·lecció d’art del Príncep va ser subhastada pels seus hereus el 1820 i el 1824. Això no obstant, de les subhastes se’n conserva l’inventari. D’altra ba...

Jean-Étienne Liotard, Retrat del comte Kaunitz 1762 Wenzel Anton Kaunitz va néixer el 1711 al Freyung de Viena, però procedia d’una família aristocràtica de Moràvia, d’on el seu pare, el comte Maximilian Ulrich, va ser governador. La seva mare era comtessa d’Ostfriesland i Rietberg i va tenir setze fills. Les primeres lliçons Kaunitz les va rebre d’un preceptor a les possessions familiars d’Austerlitz. En acabar el estudis de Dret a Leipzig, va emprendre un viatge de formació de gairebé dos anys per Alemanya, Holanda, Itàlia i França. El 1735 va jurar com a conseller de la cort imperial de Carles VI, l’antic pretendent austríac a la corona d’Espanya durant la Guerra de Successió i qui el 1740 la seva filla Maria Teresa va succeir al capdavant de l’Imperi. Els inicis com a diplomàtic La carrera diplomàtica del comte Kaunitz va començar el 1741, quan Maria Teresa d’Habsburg i el seu espòs Francesc Esteve de la Lorena van nomenar-lo enviat extraordinari a fi d’anuncia...

Giacomo Durazzo procedia d’una família de l’alta noblesa genovesa que s’havia enriquit des d’antic gràcies a reeixits negocis en el comerç tèxtil.   Membres d’aquesta nissaga es trobaven entre els fundadors de l’Accademia Ligustica. Gran coneixedor així mateix de les arts plàstiques, Durazzo havia estat enviat als trenta-dos anys com a ambaixador de la República de Gènova a Viena, la capital imperial. Això s’havia esdevingut a la mateixa època en què Giuseppe Chiesa va ser enviat pel gremi de mercaders toscans com a vicecònsol a la ciutat de Maó, a l’illa de Menorca, tres anys abans que hi nasqués Calbó. Aleshores tot just acabava de finalitzar la Guerra de Successió d’Àustria i l’emperadriu Maria Teresa es disposava a seguir la proposta d’un dels seus ministres, el comte Wenzel Anton Kaunitz, de firmar el tractat d’aliança amb França. De fet, la nova proposta de política exterior d’acostar les dinasties dels Habsburg i dels Borbons amb vistes a la signatura del futur ...