Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

CORVI (1785): Autoretrat . Florència: Gallerie degli Uffizi, inv. 1890 n. 2086. El fet que el pintor Anton Raphael Mengs hagués estat cridat per Carles III d’Espanya per treballar per segona vegada a la cort de Madrid i que, per tant, fos impossible que fes de mestre de Calbó va representar una contrarietat per als propòsits formatius del príncep Kaunitz. Això no obstant, aquesta circumstància va acabar situant l’aprenent d’artista menorquí sota la direcció d’un altre dels grans pintors de la Roma del moment: Domenico Corvi. El 20 de juliol de 1774 l’agent imperial Giovanni Francesco Brunati va escriure al príncep Kaunitz per informar-lo que, en absència de Mengs, Calbó rebria el mestratge del pintor de Viterbo Domenico Corvi, a qui descrivia com a «vero filosofo pittore, gran maestro, profondo in teorica e in pratica, eccellente per il disegno e l’unico, a giudizio universale, per instruire e formare dei grandi allievi» . Corvi ja havia donat a Calbó les primeres instruccions i li...