Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

Burgtheater, 8 de desembre de 1755 Karl Schütz, Burgtheater am Michaelerplatz 1783 Adonant-se del fet que amb Le Cinesi Gluck acabava de traspassar la frontera de la seva primera maduresa professional de forma tan brillant, Durazzo va intercedir perquè se’l contractés per treballar al servei de la cort. Va començar així una dècada d’estreta col·laboració entre el músic i el director general dels espectacles. La primera òpera vienesa de Gluck com a compositor imperial de música teatral -no podia ser de cap altra manera- va a ser a partir d’un altre llibret del poeta de la cort i es va representar al palau d’estiu de Laxenburg, on com cada any al mes de maig la família imperial s’havia traslladat a fi de passar els mesos de més calor fora de la ciutat emmurallada. Per a l’hivern d’aquell any però, amb motiu de la celebració del quaranta-setè aniversari de l’Emperador el 8 de desembre, Durazzo va proposar a Gluck treballar en la composició d’una obra diferent, quelcom d’inno...

Joseph Ducreux, Marie Antoinette 1769 A finals d’aquell mes de maig que es va produir la conquesta francesa de Menorca, el canceller d’Estat comte Kaunitz es va retirar a Laxenburg a fi de reflexionar sobre el nou marc de relacions internacionals. El seu interès per refermar l’aliança política amb França encara era la seva preocupació principal un cop finalitzada la guerra. El 1764, ascendit ja a l’estament de príncep de l’Imperi Alemany, va escriure al seu ambaixador a París, el comte Starhemberg, en relació a la intenció austríaca d’unir en matrimoni les dinasties dels Habsburgs i dels Borbons i va proposar l’onzena filla de l’emperadriu Maria Teresa, Maria Antonieta, com a esposa de l’hereu al tron de França.  Dos anys més tard l’ambaixador Starhemberg va enviar una altra carta a l’Emperadriu en què li informava que el rei de França donava per feta la unió.  Finalment, el 1769, Lluís XV va demanar oficialment a l’emperadriu d’Àustria la mà de l’arxiduquessa...

Jean-Baptiste Martin le Jeune; Presa del Port de Maó, 20 de maig de 1756 La firma del Tractat de Versalles entre Àustria i França va provocar tot d’una el primer pols de forces navals entre els països enemics de la nova constel·lació política internacional. Aquestes immediates repercussions bèl·liques, de les quals Kaunitz sens dubte n’estava informat, van tenir lloc sobre el terreny als dominis britànics de la Mediterrània occidental. Únicament quinze dies després que s’hagués signat el tractat d’aliança, les tropes franceses del mariscal duc de Richelieu i l’almirall La Gallisonière van desembarcar, provinents de Toló, a la catòlica Ciutadella, van assaltar el castell de Sant Felip del port de Maó i van conquerir l’illa de Menorca, colònia britànica des de feia gairebé mig segle.      La pèrdua de la batalla de Menorca el 20 de maig de 1756 va ser considerada un gran desastre nacional a la Gran Bretanya, no tant sols pel seu valor estratègic, econòmic i m...

Jean-Étienne Liotard, Retrat del comte Kaunitz 1762 Wenzel Anton Kaunitz va néixer el 1711 al Freyung de Viena, però procedia d’una família aristocràtica de Moràvia, d’on el seu pare, el comte Maximilian Ulrich, va ser governador. La seva mare era comtessa d’Ostfriesland i Rietberg i va tenir setze fills. Les primeres lliçons Kaunitz les va rebre d’un preceptor a les possessions familiars d’Austerlitz. En acabar el estudis de Dret a Leipzig, va emprendre un viatge de formació de gairebé dos anys per Alemanya, Holanda, Itàlia i França. El 1735 va jurar com a conseller de la cort imperial de Carles VI, l’antic pretendent austríac a la corona d’Espanya durant la Guerra de Successió i qui el 1740 la seva filla Maria Teresa va succeir al capdavant de l’Imperi. Els inicis com a diplomàtic La carrera diplomàtica del comte Kaunitz va començar el 1741, quan Maria Teresa d’Habsburg i el seu espòs Francesc Esteve de la Lorena van nomenar-lo enviat extraordinari a fi d’anuncia...

Giuseppe Chiesa (atribuït), Lady Johnston, esposa del governador de Menorca, amb oficials del 25th Regiment of Foot i de la Royal Navy , c. 1769–1771, oli sobre tela, National Army Museum, Londres. Al fons, el port de Maó i el castell de Sant Felip. Les relacions de Pasqual Calbó amb la cort de Viena, tot i que la seva estada a la capital imperial acabaria essent breu, es remunten directament als primers mesos del seu viatge a Itàlia. A Maó, el jove s’havia format amb el pintor livornès Giuseppe Chiesa, establert a Menorca i vicecònsol del Gran Ducat de la Toscana. La tradició biogràfica atribueix a la família, assessorada pel mestre, la decisió d’enviar-lo a continuar els estudis a Itàlia. El que avui podem documentar amb seguretat és el resultat d’aquella decisió: el 16 de febrer de 1770, quan Calbó tenia disset anys, el govern britànic de Menorca li expedia un passaport per viatjar a Gènova o a altres destinacions. Començava així una etapa de formació europea que, en pocs mesos, ...