Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817)

Giuseppe Vasi, Església de Sant Eusebi 1753 Mengs,   Glòria de Sant Eusebi  1757 A finals d’abril de 1777 el príncep Kaunitz va respondre la lletra de Calbó de principis d’any en què el pensionat li demanava que, un cop enllestides i enviades a Viena les reproduccions de les pintures del Domenichino i de Guido Reni,   li encomanés una altra feina que li permetés donar noves proves de la seva aplicació i del seu agraïment.   Un cop fets els encàrrecs dels dibuixos dels frescos de l’ Al·legoria de la Història de la Cambra dels Papirs del Vaticà i del Parnàs de la galeria noble de la vil·la Albani,   en la seva carta el Príncep li encarregava, ara personalment, que dibuixés una tercera obra de Mengs realitzada a Roma.   Es tractava del dibuix d’un altre fresc, la Glòria de Sant Eusebi , que l’artista havia pintat a la nau principal de l’església romana de l’Esquilí dedicada a aquest sant patró, de fet aquest er a en el temps el primer ...

Domenichino, Caccia di Diana 1617   En diverses cartes enviades al Príncep Kaunitz, l’agent imperial Brunati suggeria que, a fi de reeixir en el tractament dels colors –qualitat tècnica que posaven en entredit tot referint-se al mestre Corvi-, a més de la còpia de les obres d’autors contemporanis com Anton Rafael Mengs, Pompeo Batoni o Niccolò Lapiccolla, l’estudiant menorquí fes un estudi diligent de les pintures dels mestres italians i flamencs del Renaixement i del Barroc: Tizià, Miquel Àngel, Rafael, Correggio, Carraci, Reni, el Domenichino, Rubens, van Dyck...   De Tizià, per exemple, el tutor proposava que Calbó copiés tres retrats que se li atribuïen: el del papa Bòrgia Alexandre VI, el de la seva amant Vanozza Catanei i el d’un dels seus quatre fills, Cèsar Bòrgia, l’inspirador del príncep de l’obra de Maquiavel.   De fet, d’aquest suggeriment, més que no pas una sincera preocupació de Brunati per la formació del seu protegit, semblava desprendre-...

Piranesi, Fontana di Trevi La vida quotidiana de Calbó a Roma s’esdevenia a la llum de les instruccions del príncep Kaunitz referents a la seva formació neoclàssica i tot enllestint els dibuixos que li eren encarregats per donar-li’n mostra.  Després d’haver berenat, l’estudiant menorquí sortia del palau de Florència -on vivia amb l’agent imperial Brunati, sa cosina i els altres dos pensionats- i es dirigia a l’escola de dibuix de Domenico Corvi, on feia el matí.  Mentre això va ser possible el tutor el va fer servir també a taula per la seva cosina a l’hora de dinar.  Després assistia la resta de la jornada a l’Acadèmia de França, situada al palau Mancini de la Via del Corso, a uns deu minuts del palau de Florència.   Des de tot d’una Kaunitz havia volgut rebre les mostres de la feina realitzada a Roma pel pintor neoclàssic Anton Rafael Mengs, amb la doble finalitat que, a través de les còpies dibuixades i enviades a Viena, l’estu...

Piranesi, Plaça de Sant Pere del Vaticà 1748/74 Mengs,  Al·legoria de la Història.  1772 El príncep Kaunitz coneixia a la perfecció quina havia estat l’evolució de Mengs i sabia que de petit el seu pare l’havia fet tancar de sol a sol al palau del Vaticà, amb una botella d’aigua i un pa davall el braç, perquè hi copiés els frescos del seu homònim, el pintor renaixentista Rafael. Ismael Mengs havia fet batiar el seu fill Anton Rafael: Antonio era el nom de pila de Correggio i Raffaello el de l’artista d’Urbino. Una vegada consagrat ell mateix com a artista, el 1772 Mengs va pintar una Al·legoria de la Història al palau del Vaticà. De fet, el primer treball que havia encarregat Kaunitz a Calbó va ser la còpia d’aquesta obra, però l’agost de 1774 encara era coberta, a la Cambra dels Papirs hi havia artistes que feinejaven i s’acabaven de fer les obres de pavimentació. Calbó finalment hi va començar a treballar l’octubre de l’any següent. La reproducció...

Francesco Guardi, Palazzo Loredan dell'Ambasciatore Quan Calbó va arribar a Venècia el 1 770 feia sis anys que el seu nou protector, el comte Giacomo Durazzo, havia abandonat Viena després de ser nomenat ambaixador de l’Imperi a la Sereníssima pel canceller d’Estat príncep Kaunitz.   A la ciutat de les llacunes Durazzo no només es va seguir dedicant a promoure la música i el teatre, sinó també a protegir i impulsar les belles arts i les ciències.   A la seva biblioteca musical l’ambaixador anava aplegant el recull més important de partitures manuscrites autògrafes del llavors ja desaparegut, i gairebé oblidat, Antonio Vivaldi.   El comte continuava també la seva labor de col·leccionista d’obres d’art.   A la seva galeria no solament hi recollia obres mestres de la pintura com ara La Discesa al Limbo del pintor quatrecentista Andrea Mantegna –una obra que per una altra banda li evocava l’òpera Orfeo ed Euridice de l’amic Christoph Willibald von Gluck duran...

Joseph Ducreux, Marie Antoinette 1769 A finals d’aquell mes de maig que es va produir la conquesta francesa de Menorca, el canceller d’Estat comte Kaunitz es va retirar a Laxenburg a fi de reflexionar sobre el nou marc de relacions internacionals. El seu interès per refermar l’aliança política amb França encara era la seva preocupació principal un cop finalitzada la guerra. El 1764, ascendit ja a l’estament de príncep de l’Imperi Alemany, va escriure al seu ambaixador a París, el comte Starhemberg, en relació a la intenció austríaca d’unir en matrimoni les dinasties dels Habsburgs i dels Borbons i va proposar l’onzena filla de l’emperadriu Maria Teresa, Maria Antonieta, com a esposa de l’hereu al tron de França.  Dos anys més tard l’ambaixador Starhemberg va enviar una altra carta a l’Emperadriu en què li informava que el rei de França donava per feta la unió.  Finalment, el 1769, Lluís XV va demanar oficialment a l’emperadriu d’Àustria la mà de l’arxiduquessa...