La segona dominació britànica de Menorca

Els jurats de les universitats de Maó i d’Alaior encara havien estat a temps d’encarregar retrats oficials del governador francès Hyacinthe Gaëtan, comte de Lannion, a Giuseppe Chiesa. Lannion, però, no arribaria a veure el nou canvi de sobirania: va morir a Maó el 21 d’octubre de 1762. Pocs mesos després, el Tractat de París de 10 de febrer de 1763 posava fi a la Guerra dels Set Anys i retornava Menorca a la Gran Bretanya, acabant amb gairebé set anys de domini francès. Jordi II també havia mort, el 1760, i l’havia succeït el seu nét Jordi III. Començava així la segona dominació britànica de Menorca, que es prolongaria fins a la conquesta hispanofrancesa de 1781–1782.

Giuseppe Chiesa, pintor natural de Liorna i vicecònsol del Gran Ducat de la Toscana, s’havia consolidat mentrestant com un dels artistes més actius de Maó. A casa seva mantenia un taller de dibuix i pintura en què es formaren joves deixebles. Entre ells hi havia el seu fill Joan i Pasqual Calbó, que durant aquells anys d’adolescència adquiria els primers coneixements artístics abans de partir cap a Itàlia el 1770. La intensa activitat de Chiesa, capaç de treballar successivament per les institucions i les elits franceses i britàniques, permet entendre millor el context professional en què es produí la primera formació de Calbó.

Durant els primers anys de la nova dominació britànica Chiesa rebé encàrrecs dels militars destinats a Menorca. Entre les seves obres més excepcionals hi ha un conjunt de sis pintures a l’oli sobre tela, sense signar i actualment atribuïdes a Chiesa, relacionades amb el 25th Regiment of Foot, que fou destinat a Menorca des del 6 de juny de 1769 fins al 1775. Les sis pintures, datades aproximadament entre 1769 i 1771, pertangueren originàriament a Lord George Lennox (1737–1805), coronel del regiment des de 1762, i avui formen part de les col·leccions del National Army Museum de Londres.

Una de les primeres, datada cap al 1769, representa Lord George Lennox apuntant amb l’espasa, a cavall, entre els oficials i soldats del 25è Regiment en un campament de Menorca. Els uniformes permeten afinar-ne la cronologia: encara hi apareixen armilles vermelles que havien quedat obsoletes arran de l’ordenança reial de 29 de desembre de 1768, mentre els granaders duen ja els alts capells de pell negra. Una altra pintura, de cap al 1771, presenta Lady Louisa Lennox amb el regiment del seu marit i Lord George Lennox al seu costat, amb les fortificacions del port de Maó i el castell de Sant Felip al fons. L’obra, conservada al National Army Museum amb el número NAM. 1974-02-123-1, mesura 64,5 × 76,9 cm.

També forma part del conjunt una de les imatges més singulars de la Menorca britànica del segle XVIII: Lady Johnstone, esposa del governador de Menorca, acompanyada per oficials del 25è Regiment, membres de la Royal Navy i un mariner. Lady Johnstone ocupa el centre de la composició muntada sobre una mula bruna. Porta una gorra escocesa, armilla vermella amb galons daurats sota una peça blanca i faldilla del mateix color, una indumentària que el National Army Museum interpreta com una versió informal de l’uniforme d’un oficial. Al fons s’estenen les fortificacions de Phillipet i, a l’horitzó, el castell de Sant Felip. La pintura, datada cap al 1771, és un oli sobre tela de 50,6 × 66 cm i es conserva al National Army Museum, NAM. 1974-02-122.

El text de 2012 interpretava l’ombrel·la que acompanya Lady Johnstone com una nota humorística introduïda deliberadament per Chiesa. La nova revisió aconsella ser més prudent: la pintura documenta l’ombrel·la i l’escena, però no tenim una font que permeti atribuir amb seguretat al pintor aquesta intenció humorística. Tampoc convé afirmar que Chiesa proposà personalment pintar Lady Johnstone des de la Mola si no apareix documentació de l’encàrrec. El que sí podem afirmar és que la composició ofereix una extraordinària representació del paisatge militar del port de Maó vist des del sector oriental.

Una altra pintura del conjunt representa oficials i soldats del 25è Regiment descansant en un bosquet amb el ca que servia de mascota al regiment. A l’altra banda del torrent apareixen soldats estrangers vestits de blanc. Aquí la intuïció del text de 2012 ha resultat especialment interessant: el mateix National Army Museum considera possible que siguin membres de la flota russa de l’almirall Grigori Spirídov, que s’aprovisionà a Menorca entre finals de 1769 i juliol de 1770. L’obra és avui catalogada com The 25th Regiment of Foot in Minorca (Menorca), c. 1771, NAM. 1974-02-126-1.

Aquestes sis pintures tenen un valor excepcional per entendre el món en què es formà Pasqual Calbó. No són només escenes militars: reuneixen paisatge, retrat, uniformologia, vida quotidiana, presència naval i representació topogràfica de Menorca. I coincideixen gairebé exactament amb el moment de la partida de Calbó cap a Itàlia. Quan el jove deixà Maó el 1770, el seu mestre treballava per una clientela internacional i representava en els seus llenços oficials britànics, soldats, vaixells, fortificacions i el paisatge del port. La formació inicial de Calbó s’havia produït, per tant, en un taller plenament inserit en aquella Menorca mediterrània, militar i cosmopolita que la segona dominació britànica havia convertit en un lloc de trobada entre persones procedents de diferents punts d’Europa.