Guiseppe Chiesa Baratti (Liorna, 1720 - Maó, 1789)

Giuseppe Chiesa, Retrat d’Hyacinthe Gaëtan, comte de Lannion (detall), c. 1760–1762, oli sobre tela, Ajuntament de Maó, inv. MAO-000007.

Mentre es prenia la decisió que Calbó se n’anés a estudiar a Itàlia, feia més de dues dècades que Giuseppe Chiesa, pintor natural de Liorna, s’havia establert a Menorca, on exercia de vicecònsol del Gran Ducat de la Toscana i havia creat un taller de dibuix i pintura. Casat a Maó amb Joana Aina Bagur i Manent, hi havia format la seva família i s’havia convertit en un artista reconegut. Quedaven enrere els primers projectes arquitectònics i pictòrics realitzats durant la primera dominació britànica: els plànols dels quarters de l’Esplanada de Maó, els del llatzaret de l’illa de la Quarantena del port i les pintures per a l’altar i el cor de la nova església del Carme. Quan Calbó començava a formar-se amb ell, Chiesa acumulava ja més de vint anys d’activitat artística a Menorca i havia contribuït decisivament a introduir-hi una pràctica estable de l’ensenyament del dibuix i la pintura. La documentació actual confirma que era natural de Liorna i fill de Giovanni Chiesa i Felícia Barati; la forma ampliada Chiesa Barati/Baratti, consolidada per la historiografia i la catalogació museística, correspon al cognom matern, però encara resta per determinar documentalment fins a quin punt ell mateix l’emprà com a cognom propi. 

També quedaven enrere els set anys de guerra internacional que havien començat amb la conquesta francesa de Menorca el 1756. Chiesa havia deixat un testimoni gràfic excepcional del setge i la presa del castell de Sant Felip i, durant els anys de sobirania francesa, havia documentat igualment la transformació de l’illa. D’aquell període data el seu dibuix de l’església de Sant Lluís en construcció, al nou poble que el governador francès, el comte de Lannion, havia impulsat a l’interior de Menorca. Chiesa no era només un pintor de retrats: les seves vistes, perspectives, escenes militars i representacions de la vida menorquina constitueixen avui un corpus visual de primer ordre per conèixer la Menorca del segle XVIII. La seva activitat continuaria durant la segona dominació britànica, com testimonia també l’excepcional conjunt d’obres relacionades amb el 25th Regiment of Foot, datades entorn de 1769–1771 i conservades actualment al National Army Museum de Londres. 

Acabada la Guerra dels Set Anys i restablerta la dominació britànica, el comte Jacint de Lannion, el governador francès que havia manat projectar Sant Lluís, havia posat davant Chiesa perquè els jurats de les universitats de Maó i d’Alaior, agraïts per la tasca realitzada durant el seu govern, li n’havien encomanat un gran retrat. Chiesa el representà de cos sencer, amb casaca verd fosc brodada, la banda blava i la insígnia de l’orde del Sant Esperit al pit. Lannion recolza l’avantbraç dret sobre el sòcol d’una columna monumental, davant uns cortinatges que s’obren cap al paisatge. Amb el tricorn sota l’altre braç i el bastó de comandament a la mà, el governador deixa veure al fons el castell de Sant Felip, símbol inequívoc del poder polític i militar que havia exercit sobre l’illa. Chiesa sabé combinar així el retrat cortesà amb la representació topogràfica i històrica, dues de les dimensions que caracteritzen millor la seva obra.

Quan, cap al 1770, Pasqual Calbó es preparava per partir cap a Itàlia, el seu mestre era, per tant, molt més que el «pintor florentí» amb què durant anys l’ha presentat una part de la historiografia. Era un pintor livornès establert a Maó, integrat en les relacions entre Menorca i la Toscana i autor d’una obra que abastava el retrat, la pintura religiosa, les vistes, la representació d’esdeveniments militars i l’ensenyament artístic. El seu testament el declara explícitament natural de Liorna, mentre que Florència no està documentada actualment com a lloc de naixement, residència o formació artística de Chiesa.  La condició de mestre de Calbó adquireix així una dimensió més precisa: abans que Durazzo, Kaunitz, Brunati o Corvi entressin en la trajectòria del jove menorquí, Chiesa havia estat el primer vincle entre Calbó, la pràctica artística i aquella Toscana mediterrània que, a través de Liorna, mantenia relacions intenses amb el port de Maó.